Albert Llanas Rich

Albert Llanas Rich: Compositions, awards, biography and more about the catalan composer

ricerca

La composició fou escrita l’any 1986 a partir d’un treball previ de 1984 BXR1, peça concebuda com una suggeridora associació tímbrica: flauta, celesta i vibràfon. En aquesta obra s’especulava amb la gestualitat sonora. L’escriptura adoptava una pauta temporal de referència que els alliberava de l’exactitud de la mètrica, atorgant a la interpretació un cert caràcter d’improvisació. Aquesta era una direcció que m’interessava en aquella època i,  a proposta d’Ernest Martínez, vaig fer una nova versió que s’adeqües a l’orgànic del grup Barcelona 216 de recent creació. L’estratègia va ser la substitució de la celesta per un piano, a banda d’afegir-hi un clarinet, un violí i un violoncel. Evidentment el resultat fou una música diferent, amb gran semblança amb l’obra anterior,  però que era una obra nova. La seva estrena va tenir lloc a Madrid el 6 de desembre de 1986, en un concert de la S.I.M.C. a càrrec del Grupo Koan dirigit per José Ramón Encinar, havent estat des de llavors interpretada en diverses ocasions pel grup Barcelona 216 i d’altres conjunt de cambra.

La línia conductora de la peça descansa en la flauta, el piano i el vibràfon, mentre que la resta d’instruments (violí, violoncel i clarinet) conformen un ripieno instrumental que dona matís i atorga profunditat al conjunt molt especialment pel que fa referència al aspecte tímbric. El discurs s’articula, doncs, sobre un seguit de seqüències sense mètrica determinada en la seva major part, amb una acotació temporal en segons que dona una idea de la seva durada aproximada, i sobre unes línies melòdiques que s’expandeixen i es contrauen en el temps presentades en els tres instruments principals. Al llarg de la composició es poden reconèixer  algunes cites: un leitmotiv del Tristàn, una referència a l’escriptura pianística de Messiaen i molt especialment a la tècnica de la composició tímbrica emprada per Ligeti.

© 2022 Albert Llanas Rich

Autor Anders Norén