Albert Llanas Rich

Albert Llanas Rich: Compositions, awards, biography and more about the catalan composer

Anàlisi de Contexto VI per a clarinet

Anàlisi de Contexto VI per a clarinet
Albert Llanas


Introducció

Peça escrita per a clarinet en si bemoll. Pertany a un cicle de composicions agrupades sota la intenció comuna de concebre contextos musicals singulars (unidimensionals) sota la perspectiva de l’ús d’elements nous i de la memòria musical històrica, de manera que tots els elements emprats es fusionin esdevenint una entitat amb coherència individual. Contexto VI es la sisena peça d’aquest cicle, obra que aborda el virtuosisme instrumental. Es tracta d’una mena d’investigació formal dirigida vers l’estil i el gest musical a desgrat d’altres elements més primaris sobre els que ha versat l’anàlisi tradicional de la forma musical. A diferència d’altres composicions del cicle no hi figuren elements extrets de la memòria musical històrica.

Elements

FORMA:
A – B (b – a’)


MATERIAL:
Hi ha una sonoritat bàsica que ve representada per l’agregat harmònic:

que presenta la dualitat i oposició entre dos subagregats

que es presenten en distintes formes: de A a F (presentació en dos o tres registres amb divers graus de diferenciació i contrast), que s’aniran explorant al llarg de la composició per mitjà d’un procediment d’hibridació amb sentit de A cap a F.

Cadascuna de les notes esdevé un centre de gravetat: notes polars. Aquests centres polars delimiten unes intervàliques que formaran part del nivell estructural més baix definint una constel·lació de relacions que serviran de base per a l’elaboració de les demés estructures.

Com a curiositat ja que no ès aquest el tractament que se li dóna el material pot referir el pitch-class 8-11 amb l’omissió del re.

Sèrie original

Sèrie ordenada

Millor ordre

Forma primària

Aquesta concepció de centres de gravetat múltiples presenta els següents referents:

  • relació amb l’estructura d’una galàxia:
    a) des de fora no són evidents les relacions jeràrquiques entre els distints centres polars.
    b) diferència amb l’ús del concepte d’escala on les notes són referides d’una o altra forma a una jerarquia concreta força evident.
  • relació amb estructures plàstiques mòbils: Calder, Klee, Bauchett,…
  • el centres polar romanen a la memòria immediata.

Semiologia

Es molt important el concepte de gest entès com a moviment sonor singular en el temps. S’estableixen dos categories de símbols o gestos musicals oposats:

curt
ascendent
gran densitat
gran velocitat
diminuendo
llarg
estàtic
poca densitat
menys velocitat
ppp a mp



Caràcter:

Música discursiva. Temps dinàmic: participació de la memòria i les relacions de refresc.

Caràcter unidimensional vist des de fora (com quan mirem una imatge per un telescopi), imatge parada, pla en dos dimensions. Però vist des de dintre s’observa una riquesa multidireccional.

S’introdueix el concepte de nota de pas estès com a ripieno entre dues notes polars (estructural o punts de refresc de la memòria). Això implica l’extensió a dos o més mons coexistents i d’alguna forma sobre-posats. (Asimov “universos encadenats”). Un univers en primer pla delimita les relacions bàsiques d’una estructura musical en el temps (refresc de la memòria, “Points de repère” (Boulez). Be a ser com els fonaments d’un edifici, però que no resten estàtics si no que es mouen, generen i modifiquen dinàmicament: quelcom semblat a un pont que va creant-se per una banda i desapareixent per l’altra, estirant-se i contraent-se capriciosament. Altres universos subordinats a distints nivells (estructura fractal) cadascun d’ells amb estructura pròpia relacionada amb el nivell superior o autòctona.

Mètrica:

No n’hi ha en el sentit convencional. Se substitueix per una acotació aproximada (en segons) que dóna a l’intèrpret una idea de la velocitat amb que s’ha d’executat cadascuna de les seqüències que conté. El valors de les figures no tenen altre significat que la merament gràfica de proporcionalitat, és a dir, una corxera no és necessàriament el doble d’una semicorxera si no només més llarga. Al canviar contínuament la densitat dels esdeveniments en relació a la durada proposada per a cada seqüència aquests valors indiquen situacions mètriques distintes esdevenint l’efecte global d’un canvi de tempo continu o bé l’anul·lació de la mètrica.

Primera pàgina de la partitura:

escoltar el fragment inicial de la composició:
(intèpret: Josep Ramón Sancho)

A l’inici de la segona part hi ha un canvi de context molt clar. Melòdicament s’assoleix un camp quart-tonal i rítmicament s’inicia un isoritme que és constantment interromput i trencat per una nota discretament llarga sense mesura precisa. A més també hi han reminiscències (relacions de refresc) de la primera part. L’isoritme conté grups de notes (corxeres) que mantenen el gest ascendent bàsic. El nombre de notes de cadascun dels grups bé donat per les relacions intervàliques de les entitats A, B, C, D, E i F.

Ex: A 5 4 11 3 5 B 8 7 11 3 5 C 8 3 4 11 5 …

El nombre 11 bé notat com a X i s’empra per a referir el gest principal de la primera part.

El caràcter d’aquesta part central és més tranquil i el contrast fort.

La tercera part torna al discurs de la primera i acaba la peça amb un accelerando que desemboca en la cèl·lula inicial però amb la dinàmica invertida. Aquest element en crescendo nega tota la dialèctica formal de l’obra i la precipita irremediablement envers el seu final.

Final de la composició:

© 2022 Albert Llanas Rich

Autor Anders Norén