Albert Llanas Rich

Albert Llanas Rich: Compositions, awards, biography and more about the catalan composer

Nexus

This work is born from the author’s interest in the theatrical language. It is a work for an actress, prepared piano and electroacoustic music that premiered in May 1999 in Barcelona. Nexus‘ texts were written by Lluïsa Cunillé at the author’s request. They are short texts that describe various situations without any plot relation between them. The spectator is tasked with interpreting the emotional connection between them over the 15 minutes it lasts. The author has also included a few excerpts taken from Candide by Voltaire, which approach the imaginary pursued.

The electroacoustic part is made from a very simple acoustic material: the sound of a set of keys, a metal coil that is used for preparation of the piano as well as recorded material on the piano itself.

The computer processing was carried out with various algorithms on Csound, SMS and the editing and final mixing was done with a Protools system.

Texts by Lluïsa Cunillé:

En aquest moment no hi sóc, si vols pots deixar el teu missatge després que soni el senyal. Gràcies.

La pedra que forada l’aigua o l’aigua que xucla la pedra.

Un desert és un bosc que ha perdut totes les ombres menys una.

(La rata persegueix l’escarabat. El gat persegueix la rata. El gos persegueix el gat. El llop persegueix el gos. El tigre persegueix el llop. L’elefant persegueix el tigre. El lleó persegueix l’elefant que cau i trepitja l’escarabat.

L’elefant persegueix el lleó. El lleó persegueix el tigre. El tigre persegueix el llop. El llop persegueix el gos. El gos persegueix el gat. El gat persegueix la rata. La rata persegueix l’elefant que cau i trepitja l’escarabat.)

Jo sóc un visitant, algú que ve de fora i que sempre està de pas, de qui es pot parlar tot fent comunicat perquè té costums estrangers, qui mai ningú arribarà a conèixer, i que enyora, i de quina manera! Tot el que deixa enrera.

Texts from Voltaire (excepts from Candide):

No conec ciutat que no desitgi la ruïna de la ciutat veïna, ni família que no volgués exterminar a una altra família. A tot arreu els febles execren als poderosos davant dels qui s’arrosseguen, i els poderosos els tracten com a ramats dels quals es posa en venda la llana i la carn.

Un milió d’assassins organitzats recorren Europa, d’un extrem a l’altre, matant i furtant amb disciplina per guanyar-se el pa, perquè és d’allò més sabut que no hi ha ofici més honrat; i a les ciutats on sembla ser que hi viuen en pau, i a les quals hi floreixen les arts, els homes senten més enveja, angúnies i sotsobres que calamitats una ciutat assetjada. Les pèrdues i danys íntims són encara més terribles que les misèries públiques.

Creieu que sempre els homes s’han matat uns als altres com ho fan actualment? Creieu que sempre han sigut mentiders, bergants, pèrfids, ingrats, dèbils, covards, envejosos, golafres, borratxos, avars, ambiciosos, sanguinaris, calumniadors, desenfrenats, fanàtics, hipòcrites, i necis? I vos creieu que els esparvers han menjat sempre coloms quan els han trobat? Sí, sense cap mena de dubte. Doncs bé, si esparvers han tingut sempre el mateix caràcter, per què han d’haver modificat els homes el seu?

© 2022 Albert Llanas Rich

Theme by Anders Norén