{"id":103,"date":"2021-03-10T00:46:11","date_gmt":"2021-03-10T00:46:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.albertllanas.com.mialias.net\/?page_id=103"},"modified":"2021-03-13T23:45:14","modified_gmt":"2021-03-13T23:45:14","slug":"jep-nuix-aproximacio-analitica-a-la-seva-obra","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/?page_id=103","title":{"rendered":"JEP NUIX, Aproximaci\u00f3 anal\u00edtica a la seva obra"},"content":{"rendered":"\n

Jep Nuix va n\u00e9ixer l’any 1955 a Barcelona i fou traspassat de forma prematura el 26 d\u2019abril del 1998. La seva traject\u00f2ria creativa l’emmarca com una de les figures centrals de la generaci\u00f3 considerada al llarg d’aquest monogr\u00e0fic. \u00c0dhuc dotat d’una personalitat d’all\u00f2 m\u00e9s excepcional, fet que traspuar\u00e0 en la seva m\u00fasica atorgant a la seva obra una singularitat sense precedents en la resta de companys de generaci\u00f3. A m\u00e9s, la seva activitat no nom\u00e9s es va limitar a la composici\u00f3 musical, exercint d’int\u00e8rpret de m\u00fasica contempor\u00e0nia (Grup Instrumental Phonos i de Vol ad Libitum), muntador musical i t\u00e8cnic de so (Companyia \u00cdnfima La Pu\u00e7a, pels qui, a m\u00e9s, va compondre la m\u00fasica de cinc dels seus espectacles, TV3) i com a professor. Entre els anys 1988 y 1991 fou el coordinador del laboratori de so i m\u00fasica del Centre d’Iniciatives i d’Experimentaci\u00f3 per a Joves de la Fundaci\u00f3 Caixa de Pensions, on va participar en la formaci\u00f3 d\u2019aquest centre i com a docent. Tamb\u00e9 actu\u00e0 com a solista interpretant les seves pr\u00f2pies obres, a duo amb el percussionista Fede Giberga, i amb el tamb\u00e9 flautista Oriol Rigau i el percussionista Ferran Armengol.<\/p>\n\n\n\n

Com a compositor va escriure al voltant d\u2019una seixantena d\u2019obres, per a tot tipus de formaci\u00f3: des d’instruments a solo, passant per m\u00fasica de cambra, electroac\u00fastica pura i mixta, electr\u00f2nica en viu, orquestra de corda, simf\u00f2nica, simf\u00f2nica amb solista i electr\u00f2nica en viu. Tamb\u00e9 escriv\u00ed m\u00fasica per a teatre, dansa, v\u00eddeo, etc. (vegis el cat\u00e0leg annex )<\/p>\n\n\n\n

Li foren concedits diversos premis de composici\u00f3: acc\u00e8ssit del II Concurso de Obras de Polifonia (1982, \u00abGloria\u00bb, per a cor mixt i set metalls); primer premi del IV Concurso de obras de Polifonia (1984, \u00abEn Efecte\u00bb, per a quatre cors mixtes); acc\u00e8ssit del Premi Ferran Sors dels Premis Nacionals de Teatre i dansa (1985, \u00abHelmints\u00bb\u201a per a conjunt de cambra i cinta magn\u00e8tica); seleccionat en el 8\u00ba Concorso Internazionale \u00abLuigi Russolo\u00bb per Giovani Compositori di Musica Elettroacustica e Informatica Musicale \u201a a Varese, It\u00e0lia (1986, \u00abL’Inizio\u00bb per a flauta i cinta magn\u00e8tica); menci\u00f3 del VI Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona, (1986, \u00abIntercanvi\u00bb per a tenor i piano); seleccionat en el 17\u00e8me. Concours International de Musique Electroacoustique de Bourges, Fran\u00e7a (1989, \u00abMon\u00f2leg\u00bb per a cinta magn\u00e8tica); primer premi del 10\u00e8. Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona (1989, \u00ab-4\u00ba a Allschwil\u00bb per a conjunt de cambra); premi INF-ART’90 de la Fundaci\u00f3 Caixa de Pensions al millor treball de m\u00fasica (1990, \u00abHis Master’s Voice\u00bb per a cinta magn\u00e8tica); seleccionat per a representar a Espanya a la tribuna de la Societat Internacional de M\u00fasica Contempor\u00e0nia a Vars\u00f2via, Pol\u00f2nia (1992, \u00abFax\u00bb per a conjunt de cambra).<\/p>\n\n\n\n

Reb\u00e9 enc\u00e0rrecs de nombrosos int\u00e8rprets especialitzats (Barcelona 216, Vol ad Libitum, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, Grup Interinstrumental de Barcelona, Corrado Canonici, Albert Nieto, Anna Ricci, Orquestra Simf\u00f2nica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Joan Izquierdo i Pilar Subir\u00e0, Quartet de Flautes Fu-Mon, entre d\u2019altres) i d\u2019institucions (CDMC, Fundaci\u00f3 Caixa de Pensions, Festival de Peralada, Festival de Torroella de Montgr\u00ed, Centre Dram\u00e0tic de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de l\u2019Hospitalet de Llobregat, etc.).<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 reb\u00e9 beques del Ministerio de Cultura, del Instituto de la Juventud, de la Fundaci\u00f3 Phonos y de la CIRIT de la Generalitat de Catalunya. Aquesta darrera li permet\u00e9 d’estar component durant un curs a l’estudi de m\u00fasica electr\u00f2nica del conservatori de Basilea (Su\u00efssa). Fou convidat a participar en el 33. Ferienkurse f\u00fcr Neue Musik\u201a (Darmstadt, Alemanya).<\/p>\n\n\n\n

En el disc monogr\u00e0fic (Jep Nuix, \u00abIntervals\u00bb) s’inclouen obres que van des del 1986 fins el 1994 (\u00abL’Inizio\u00bb, \u00abMon\u00f2leg\u00bb, \u00abResonanzen f\u00fcr Elisabeth\u00bb, \u00abHis Master\u2019s Voice\u00bb, \u00abImprovisaci\u00f3 per a tubs\u00bb, \u00abRiflessi\u00bb i \u00abTonightingale\u00bb), mentre que d’altres obres (\u00abGloria\u00bb, \u00abEn efecte\u00bb, \u00abVoil\u00e0\u2026!\u00bb, \u00abHis Master\u2019s Voice\u00bb, \u00abHalterof\u00edlia I\u00bb, \u00abPensant en Nono\u00bb, \u00abAutoretrat-1\u00bb, \u00abFax\u00bb, \u00abEscac i mat\u00bb, \u00abDit a dit, pas a pas\u00bb i \u00abPunt per punt\u00bb) han estat enregistrades en discos en companyia d’altres compositors.<\/p>\n\n\n\n

Les seves obres han estat interpretades en nombrosos concerts i festivals internacionals d’Espanya, It\u00e0lia, Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Su\u00efssa, Holanda, Alemanya, Hongria, Txecoslov\u00e0quia, Pol\u00f2nia, la ex-Iugosl\u00e0via, Dinamarca, Argentina, Bol\u00edvia, Cuba, M\u00e8xic, els Estats Units i el Canad\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Fou membre de l’Associaci\u00f3 Catalana de Compositors des del 1983 (de la qual form\u00e0 part de la junta directiva durant un temps), i fundador i tamb\u00e9 membre de la junta directiva de la Asociaci\u00f3n de M\u00fasica Electroac\u00fastica de Espa\u00f1a. Form\u00e0 part del grup de compositors Grupo del Bierzo (grup sorgit als Cursos de Villafranca del Bierzo de 1985 i format per Jacobo Dur\u00e1n Loriga, Pedro Guajardo, Jos\u00e9 Manuel L\u00f3pez L\u00f3pez, Enrique X. Macias i Albert Garc\u00eda Demestres).<\/p>\n\n\n\n

Pel que ateny a la seva \u00e8poca de formaci\u00f3 val a dir que realitz\u00e0 estudis de flauta travessera, viola, piano, harmonia i contrapunt al Conservatori Superior Municipal de M\u00fasica de Barcelona, i composici\u00f3 i instrumentaci\u00f3 amb Gabriel Brncic. L’any 1981 s’inici\u00e0 en la composici\u00f3 de m\u00fasica electroac\u00fastica i inform\u00e0tica musical amb Gabriel Brncic y Llu\u00efs Callejo al Laboratori de M\u00fasica Electroac\u00fastica Phonos\u201a de Barcelona, on pass\u00e0 a formar part del grup de compositors habituals del laboratori.<\/p>\n\n\n\n

Assist\u00ed a cursos i seminaris amb Luigi Nono, Cori\u00fan Aharoni\u00e1n, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Heinz Holliger, Crist\u00f3bal Halffter, Luis de Pablo, Carmelo A. Bernaola, Tom\u00e1s Marco, Joan Guinjoan i Josep M\u00aa Mestres Quadreny, entre d’altres. Tamb\u00e9 reb\u00e9 consells de Witold Lutoslawski.<\/p>\n\n\n\n

Entre els seus mestres Nuix reconeix haver rebut una influ\u00e8ncia important de Brncic i Nono. La producci\u00f3 de Nuix s’inicia a principis de la d\u00e8cada dels 80 i el seu perfil estil\u00edstic ha quedat perfectament descrit per Carles Lobo: \u00ab\u2026 Imaginaci\u00f3, originalitat, intu\u00efci\u00f3: tres conceptes gaireb\u00e9 immanipulables des de la ra\u00f3, des del conscient. Aix\u00ed \u00e9s com Jep Nuix crea la seva m\u00fasica a partir de materials sorgits de l’experi\u00e8ncia quotidiana, de la seva curiositat innata i sovint d’aparen\u00e7a cient\u00edfica i calculada; un cop definits, els materials es transformen despr\u00e9s, amb absoluta llibertat i en sentit evolutiu (una idea genera una altra) que resulten d’un inconscient sa, gaireb\u00e9 desconegut, imaginatiu, intu\u00eftiu i sorprenent \u2026.\/\u2026 Nuix es recrea d’all\u00f2 m\u00e9s en cada nota, en cada acord, en cadascun dels detalls que escriu i, sense adonar-se’n, la seva sensibilitat oculta flueix cap a una idea final no gens espectacular ni, aparentment, pre-definida. El cam\u00ed \u00e9s sempre ascendent, encara que no rectilini, i a cada raconada apareixen noves transformacions dels materials originals que ofereixen noves i m\u00faltiples possibilitats davant les quals aquell inconscient intu\u00eftiu i sensible n’escull una, abandona les altres i aix\u00ed successivament cap a un final trobat sobre la marxa i per esgotament.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

En aquest context parlat de forma o pla estructural resulta poc convencional i fins i tot inadequat. La linealitat natural de la m\u00fasica de Nuix fa que qualsevol enfocament formal s’entengui molt millor des d’aquesta idea d’evoluci\u00f3 constant d’aquells materials inicials i de la seva perp\u00e8tua variaci\u00f3, des de la definici\u00f3 del punt de partida, les estrat\u00e8gies de desenvolupament i del final: \u00abLa simplicitat de la idea generadora i la seva natural elaboraci\u00f3 doten l’obra d’un gran sentit unitari on el timbre, la textura i el ritme es converteixen en els azimuts principals d’un discurs exempt aparentment de tractament mel\u00f2dic (en el sentit tradicional del concepte)\u00bb .<\/p>\n\n\n\n

L’estil de Nuix es mantindr\u00e0 sense alteracions significatives al llarg de tota la seva producci\u00f3. Aquest \u00e9s un dels gran m\u00e8rits de l’autor i un fet que el diferencia d’all\u00f2 m\u00e9s d’altres m\u00fasics coetanis: sentir una obra de Nuix \u00e9s recon\u00e8ixer quelcom de singular i propi, \u00fanic en certa manera i que atorga a la seva obra de forma conjunta un valor estil\u00edstic de reconeixen\u00e7a d’all\u00f2 m\u00e9s immediata en l’oient. Malgrat que Nuix cultiv\u00e0 especialment els g\u00e8neres de petit format (\u00abEspirals\u00bb, \u00abLin\u00bb i el \u00abConcert esterilitzat\u00bb s\u00f3n les \u00faniques incursions orquestrals) sia de cambra o electr\u00f2nics la seva empremta resta en totes elles com a segell d’autenticitat. Pel que fa refer\u00e8ncia als m\u00e8todes o t\u00e8cniques que ha emprat amb m\u00e9s assidu\u00eftat l’\u00fas de ostinatti r\u00edtmics i de derivacions interv\u00e0liques m\u00ednimes, conjuntament amb els di\u00e0legs can\u00f2nics i les variacions d’ordre t\u00edmbric i textural, s\u00f3n els m\u00e9s caracter\u00edstics (com es mostra m\u00e9s endavant dins l’apartat d’an\u00e0lisi espec\u00edfic d’algunes de les seves composicions). Com comenta el mateix Nuix: \u00aben la meva m\u00fasica l’evocaci\u00f3 a la mem\u00f2ria sol existir nom\u00e9s, com un record d’algun fet puntual que serveix per a reafirmar aquest sentit evolutiu, per\u00f2 en cap cas com a treball tem\u00e0tic. Aquest sentit evolutiu (que jo considero com un mirall de la vida mateixa) \u00e9s una constant en les meves obres. Tamb\u00e9 s\u00f3n una constant certes caracter\u00edstiques aleat\u00f2ries, indeterminades, obertes o flexibles on l’int\u00e8rpret pot sentir-se m\u00e9s fluid o lliure, m\u00e9s creatiu o m\u00e9s recreatiu. Tot i aix\u00ed tracto cada obra d’una manera absolutament diferent i singular\u00bb .<\/p>\n\n\n\n

Per a Nuix \u00abla m\u00fasica \u00e9s un vehicle per a l’expressi\u00f3 de sentiments o desitjos de naturalesa nom\u00e9s musical, no pas d’un altre tipus\u00bb. Es defineix com un m\u00fasic m\u00e9s aviat atonal que no intenta transgredir res, al menys de forma volunt\u00e0ria. Practica de forma simult\u00e0nia la m\u00fasica electroac\u00fastica i la instrumental o ac\u00fastica. Ens explica que la difer\u00e8ncia entre ambdues rau en que en la m\u00fasica instrumental es dep\u00e8n de la interpretaci\u00f3, moment on l’obra pren vida pr\u00f2pia i on es revela amb tots els seus detalls i aspectes que s\u00f3n impossibles de reflectir dins el paper pautat: l’obra \u00e9s i existeix nom\u00e9s a cada interpretaci\u00f3. En canvi, en la m\u00fasica electroac\u00fastica saps de manera immediata quin \u00e9s el resultat sonor exacte si deixem de banda els aspectes relatius a la difusi\u00f3 sonora en l’espai. El compositor t\u00e9 un contacte auditiu directe amb el materials amb els que treballa i atorga un enregistrament amb el resultat definitiu del seu treball. L’obra resta acabada.<\/p>\n\n\n\n

\u00abL\u2019ordinador \u00e9s un mitj\u00e0 m\u00e9s, un instrument menys limitat que els instruments tradicionals\u2026\/\u2026 La tecnologia i la comunicaci\u00f3 fan que les influ\u00e8ncies siguin immediates. El ventall \u00e9s m\u00e9s ampli i les tend\u00e8ncies no es deixen etiquetar.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

\u00abCreo que la m\u00fasica electroac\u00fastica abre unos horizontes riqu\u00edsimos . Eso que se dice tanto de que el compositor se tiene que enfrentar a una p\u00e1gina en blanco, en la m\u00fasica electroac\u00fastica es que no tienes ni eso. Tienes que inventar tus propios instrumentos y las posibilidades t\u00edmbricas son ampl\u00edsimas\u00bb. Unas posibilidades que, seg\u00fan el compositor, condicionan la forma de trabajar, \u00abde modo que cuando te enfrentas a instrumentos ac\u00fasticos, siempre estas buscando la froma de que suenen de otra manera\u00bb. (\u2026) \u00abNo tengo la sensaci\u00f3n de estar haciendo m\u00fasica experimental, porque siempre he tenido claro el sonido que quer\u00eda. Lo que pasa es que no siempre lo encuentras o en el camino encuentras otro\u00bb. Nuix se define a si mismo \u00abcomo un m\u00fasico que no hace concesiones. Llegar al p\u00fablico es, por descontado muy agradable, pero \u00e9sta no es la intenci\u00f3n. La intenci\u00f3n es otra: soy yo quien sale hacia fuera para mostrar algo\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Un dels aspectes que Nuix va defensar en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3 ha estat quines haurien de ser les condicions adequades per a la difusi\u00f3 de la m\u00fasica contempor\u00e0nia. La seva convicci\u00f3 era que el fenomen del concert resta obsolet per a la m\u00fasica actual i que s’haurien de cercar nous mecanismes de comunicaci\u00f3 p\u00fablica at\u00e8s que les seves caracter\u00edstiques s\u00f3n tamb\u00e9 diferents.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 a l’actitud dels programadors davant la crisi d’acceptaci\u00f3 de la m\u00fasica contempor\u00e0nia al nostre pa\u00eds creia que ells intenten disfressar les programacions fent creure que existeix una tend\u00e8ncia envers la converg\u00e8ncia de menes de m\u00fasiques de proced\u00e8ncies diverses: cl\u00e0ssica-contempor\u00e0nia, jazz, popular, rock, at\u00e8s que es una forma d’interessar al p\u00fablic, per\u00f2 que aix\u00f2 nom\u00e9s respon a interessos comercials i que no es correspon amb la realitat de la creaci\u00f3 actual.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEls festivals de m\u00fasica contempor\u00e0nia s\u00f3n un bon exemple de conviv\u00e8ncia de g\u00e8neres musicals sota un mateix sostre. Aquesta barreja respon a una necessitat empresarial de tornar a vendre el concepte \u00abm\u00fasica contempor\u00e0nia\u00bb, que ara per ara t\u00e9 poques sortides comercials. Des de fa 50 anys se n\u2019ha dit m\u00fasica contempor\u00e0nia, nom\u00e9s a la m\u00fasica que estem fent nosaltres. Ara b\u00e9, quan es fa un Festival de M\u00fasica Contempor\u00e0nia se sap que no tindr\u00e0 gaire resposta de p\u00fablic. Aleshores agafen un espectre m\u00e9s gran de m\u00fasica i poden dir que han triomfat m\u00e9s. \u00c9s una pura q\u00fcesti\u00f3 comercial dels programadors, no pas de la gent que fa m\u00fasica. \u2026 A mi no m\u2019enganyen. \u00bfEnganyen alg\u00fa o s\u2019enganyen a si mateixos els programadors?\u2026.. De fet, totes les m\u00fasiques evolucionen, per\u00f2 no s\u2019ajunten.\u00bb \u2026\/\u2026.\u00bbNo solament la comercialitzaci\u00f3 ha transformat la m\u00fasica. La revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica va propiciar l\u2019aparici\u00f3 de la m\u00fasica electroac\u00fastica, que en un primer moment, semblava que podria acabar amb la composici\u00f3 tradicional per a instruments. Jep Nuix sost\u00e9 que no es tracta d\u2019un nou g\u00e8nere musical. Per a mi estan dins del mateix \u00e0mbit la m\u00fasica electroac\u00fastica i la instrumental, perqu\u00e8 la primera es nodreix moltes vegades d\u2019instruments i \u00e9s en si un mitj\u00e0, no una est\u00e8tica. \u00c9s un instrument m\u00e9s, amb unes possibilitats m\u00e9s \u00e0mplies.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Sobre las motivacions que el portaren a escriure m\u00fasica al\u00b7ludeix a la necessitat interior:<\/p>\n\n\n\n

\u00abComponer es proyectar la personalidad. Creo que la composici\u00f3n es una proyecci\u00f3n de la propia personalidad. Yo soy as\u00ed, como mis piezas.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Bona mostra d’aquest sentit de l’humor que caracteritz\u00e0 la personalitat de Nuix \u00e9s la resposta que don\u00e0 al ser interrogat sobre el concepte d’inspiraci\u00f3: \u00abL’altre dia vaig sentir dir al poeta Miquel de Palol que la inspiraci\u00f3 era la data per la que t’havien demanat una feina i aix\u00f2 em va agradar molt. En realitat tens bons i mals dies. En les meves obres sempre sofreixo una crisi m\u00e9s o menys al voltant del minut 4 o 5.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi comentada de certs aspectes de l’obra de Jep Nuix:
Per mostrar els trets m\u00e9s caracter\u00edstics de la t\u00e8cnica d’escriptura de Nuix ens referirem a aspectes comparats de diversos treballs.
\u00abVoil\u00e0<\/strong>\u00bb i \u00abHelmints<\/strong>\u00bb s\u00f3n dos composicions datades respectivament al maig i l’octubre de l’any 1985. \u00abVoil\u00e0\u00bb \u00e9s un trio de corda que ens mostra el concepte de simetria com a element generador de l’obra, aplicat en aquest cas a l’harmonia. Nuix introdueix acords sim\u00e8trics (els mateixos intervals ascendents i descendents a partir d’un eix central). L’obra s’inicia amb un un\u00edson de reminisc\u00e8ncies ligetianes sobre la nota re3 amb fp (nota comuna estrat\u00e8gicament situada dins el registre dels tres instruments (viol\u00ed, viola i violoncel). Aquest procedir genera un espai sonor caracter\u00edstic on la derivaci\u00f3 de petites c\u00e8l\u00b7lules elaborades amb acords amb intervals equidistants que retornen una i altra vegada a la nota re3 esdev\u00e9 l\u2019estrat\u00e8gia constructiva de la composici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Assenyalarem tres caracter\u00edstiques notables. En primer lloc l\u2019\u00fas d\u2019una escriptura gr\u00e0fica evita la m\u00e8trica tradicional. Efectivament hi \u00e9s absent el comp\u00e0s amb excepci\u00f3 de la breu secci\u00f3 \u00abostinatto\u00bb central. \u00c9s precisament aqu\u00ed, en aquesta part m\u00e9s r\u00edtmica (de lluny\u00e0 record del Kammerkonzert de Ligeti) on hi trobem aquest regust per les isorr\u00edtmies de Nuix, mentre que en la secci\u00f3 conclusiva Nuix explora el timbre del conjunt sonor (gettato col-legno). L\u2019obra acabar\u00e0 amb un retorn a la nota polar realitzat a base d\u2019una sinuosa i singular corba que fa que cadascun dels instruments conflueixi envers el re3 .<\/p>\n\n\n\n

La seg\u00fcent il\u00b7lustraci\u00f3 mostra un esquema de la primera secci\u00f3 de la pe\u00e7a:<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

L’\u00fas rigor\u00f3s de les simetries queda reflectit en els seg\u00fcents esquemes de les seccions que hem acotat amb les lletres A fins a E. A A la nota re3 queda embolcallada per un conjunt de sons dins un \u00e0mbit de 7 semitons (si – fa), coincidint amb les 7 notes que empra .<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

En B assistim a una dilataci\u00f3 del registre per expansi\u00f3 interv\u00e0lica a partir de l’interval de mig to (1, 11) ampliat una vuitena. L’ordre d’aparici\u00f3 sim\u00e8trica dels intervals \u00e9s el que segueix: 1, 8, 2, 1.<\/p>\n\n\n\n

Altrament el nombre d’aparicions sonores \u00e9s de 11.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

C mostra un moviment de floreix d’ordre 2 (dos semitons) constru\u00eft novament a partir d’un acord sim\u00e8tric (relacions 6, 11 des de la nota central)<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

D \u00e9s una prolongaci\u00f3 per expansi\u00f3 mel\u00f2dica (floreix doble) de la de C .<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Mentre tant E presenta una replica quasi literal de D en la que \u00e9s produeixen retards en la conducci\u00f3 de les veus.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d’una secci\u00f3 central, se segueix la mateixa estrat\u00e8gia introduint-hi major mobilitat mel\u00f2dica potenciada por la imitaci\u00f3 can\u00f2nica que acaba atorgant predomini als arabescos de la viola que es resolen sobre una nota en tenuto (re3) contrapuntejada pels pizz. del viol\u00ed i el violoncel. L’obra es clou amb una tercera secci\u00f3 dividida en dues parts. La primera \u00e9s un obstinat de corxeres constru\u00eft sobre el mateix material interv\u00e0lic.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

La segona \u00e9s una r\u00e8plica on es concentren les notes r\u00e0pides a l’inici (col-legno battuto) per a reposar despr\u00e9s en una nota llarga.<\/p>\n\n\n\n

Nuix defineix aquesta partitura com a \u00abuna m\u00fasica flexible en tensi\u00f3\u00bb on el proc\u00e9s cadencial ve determinat per aquesta dial\u00e8ctica d’allunyament i aproximacions sim\u00e8triques a la nota polar (re3).<\/p>\n\n\n\n

\u00abHelmints<\/strong>\u00bb \u00e9s una obra mixta per a grup de cambra (Fl, Cl, Fg, Vi, Vla, Vc) i cinta magn\u00e8tica.<\/p>\n\n\n\n

Volem destacar certs aspectes que presenten proximitats amb els que acabem de comentar en relaci\u00f3 a \u00abVoil\u00e0\u00bb. Aqu\u00ed Nuix introdueix una part de cinta que cont\u00e9 una pulsaci\u00f3 is\u00f2crona en forma de pedal greu que anir\u00e0 desenvolupant-se seguint un proc\u00e9s d’expansi\u00f3 similar al descrit abans. La cinta cont\u00e9 tamb\u00e9 uns conglomerats de sons aleatoris que apareixen puntualment i que s\u00f3n els que donen t\u00edtol a la composici\u00f3<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

(per la lliure associaci\u00f3 que Nuix fa amb els helmints, una mena de cucs intestinals).<\/p>\n\n\n\n

La part instrumental es una melodia sinuosa cantada inicialment per la flauta en el registre greu. Vegis com se segueix el mateix procediment d’expansi\u00f3 interv\u00e0lica, en aquest cas sobre la nota sol3. Una ornamentaci\u00f3 \u00aballa barroca\u00bb amb les notes auxiliars superior i inferior a dist\u00e0ncia de mig to serveix de motiu b\u00e0sic. A cada nova r\u00e8plica es va afegint mig to m\u00e9s fins arribar al trit\u00f3 en la sisena. (annex 1: exemple escanejat de la partitura)<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 dona pas a l’entrada de la resta d’instruments de fusta (Cl. i Fg) els que en forma de eco realitzen la r\u00e8plica transportada de la c\u00e8l\u00b7lula inicial de la flauta. Despr\u00e9s es produeix una compressi\u00f3 r\u00edtmica que concentra el material melism\u00e0tic en una textura harm\u00f2nica composta de l\u00ednies (notes llargues). L’obra segueix desenvolupant lliurement aquests materials tal com es mostra en la il\u00b7lustraci\u00f3. (annex 2: dos exemples de la part. Pag 3 i 4)<\/p>\n\n\n\n

Hem pogut copsar com ambdues composicions presenten gran proximitat de procediments. Podem veure com en obres escrites anys despr\u00e9s Nuix es mant\u00e9 fidel a aquesta manera de treballar. Per exemple en \u00abPersecucions\u00bb (Fl, Ob, Cl, Trompa, Fg i Pno) de 1993, hi retrobem una fusi\u00f3 dels desenvolupaments sim\u00e8trics, el obstinats r\u00edtmics i les derivacions mel\u00f2diques sempre sobre intervals perfectes i consonants com tamb\u00e9 succeeix a la pe\u00e7a per a piano \u00abEscac i mat\u00bb del mateix any on l’\u00fas de sonoritat pures (conson\u00e0ncies perfectes de 4\u00aa i 5\u00aa) \u00e9s l’element que atorga a la composici\u00f3 una sonoritat caracter\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n

A \u00abPersecucions\u00bb hi trobem aquest material m\u00e9s elaborat, m\u00e9s ric. Nuix assoleix en aquesta \u00e8poca la maduresa creativa i ens regala obres com \u00abTonightingale\u00bb (flauta, clarinet, viol\u00ed i violoncel, 1994), i de major factura com \u00abRiflessi\u00bb de l’any anterior (1992), per a orquestra de cambra on l’\u00fas d’una nota repetida vuit vegades esdev\u00e9 la llavor estructural de tota la composici\u00f3, i molt especialment les dues peces orquestrals \u00abLin\u00bb (1993) i \u00abEspirals\u00bb (1994).<\/p>\n\n\n\n

EL material emprat a \u00abPersecucions\u00bb parteix novament de l\u2019idea d\u2019obstinat r\u00edtmic sobre una pulsaci\u00f3 de x , articulada en forma can\u00f2nica com es mostra seguidament:<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aquesta seq\u00fc\u00e8ncia r\u00edtmica es presenta sobre la nota mi4 (nota sobre la que Nuix sembla tenir una prefer\u00e8ncia ja que tamb\u00e9 l\u2019empra a l\u2019inici de \u00abRiflessi<\/strong>\u00bb , \u00abLin<\/strong>\u00bb , \u00abEspirals<\/strong>\u00bb i el \u00abConcert Esterilitzat<\/strong>\u00bb ) per despr\u00e9s anar modificant-se per contraccions i dilatacions. Des del punt de vista harm\u00f2nic torna a apar\u00e8ixer un procediment a base de simetries (mov. contraris) h\u00e0bilment dissenyat a partir de moviments m\u00ednims sempre derivats del semit\u00f3. A cada represa, i despr\u00e9s d\u2019una pausa (generalment un comp\u00e0s de silenci) el grau de complexitat \u00e9s creixent i progresivament es va assolint una exploraci\u00f3 de l\u2019espai interv\u00e0lic i conseq\u00fcentment del registre instrumental. El proc\u00e9s de creixement (vegis la seg\u00fcent il\u00b7lustraci\u00f3) denota un comportament fractal a partir del m\u00ednim moviment a la nota auxiliar superior (mig to).<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Com en un joc de naips descobert, fins aqu\u00ed Nuix ens ha mostrat les seves cartes. Arribem a la lletra d\u2019assaig B despr\u00e9s de repetir una vegada m\u00e9s la seq\u00fc\u00e8ncia inicial de x (ara a major dist\u00e0ncia entre les entrades: quatre pulsacions) s\u2019inicia un llarg desenvolupament (lletra d\u2019assaig C) en entrades en forma can\u00f2nica i que ja no s\u2019aturar\u00e0 fins a la conclusi\u00f3 de la pe\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Pel que fa refer\u00e8ncia a la vessant simf\u00f2nica, Nuix ens ha deixat tres partitures \u00abLin<\/strong>\u00bb (1993) per a orquestra de corda, \u00abEspirals<\/strong>\u00bb (1994) i el \u00abConcert esterilitzat<\/strong>\u00bb (1991) per a Flauta de bec solista i electr\u00f2nica en viu. El \u00abConcert esterilitzat\u00bb \u00e9s cronol\u00f2gicament la primera incursi\u00f3 de Nuix en el g\u00e8nere simf\u00f2nic i va ser iniciat abans de que se li manifestes la malaltia, sent despr\u00e9s clos durant les temporades que era a casa mentre estava en tractament a l’hospital. Tots el que v\u00e0rem tenir l’oportunitat de assistir a la seva estrena aquell 22 de novembre de 1991, al llarg de la Mostra de M\u00fasica Catalana Contempor\u00e0nia d’aquell any recordem d’all\u00f2 m\u00e9s intensament aquest \u00e8xit de Nuix. \u00abLin<\/strong>\u00bb \u00e9s un treball per a cordes constru\u00eft en tres seccions (A – B – C(A’)) on partint de la nota mi4 amb un obstinat en semicorxeres de sisset, se segueix un desenvolupament en la mateixa l\u00ednia de les obres anteriorment comentades, explorant molt acuradament la t\u00edmbrica de la orquestra de corda, malgrat fer un \u00fas m\u00e9s aviat moderat dels divisi . Resulten remarcables la bellesa de la part central en la que amb una escriptura pr\u00f2xima al puntillisme es juga molt h\u00e0bilment amb el color harm\u00f2nic i el registre, i tamb\u00e9 el tutti fren\u00e8tic que clou la composici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Sobre \u00abEspirals<\/strong>\u00bb l’obra instrumental de major factura de l’autor val a dir que resumeix les constants del seu treball instrumental. L’obra fou presentada al Palau de la M\u00fasica Catalana el 20 de gener de 1995 i segons ens explicava Nuix, com el mateix nom de la pe\u00e7a indica, el concepte geom\u00e8tric-matem\u00e0tic d’espiral fou del que es va extreure l’idea composicional. Sobre la partitura hi descobrim dues seccions. La primera t\u00e9 m\u00e9s aviat un car\u00e0cter d’introducci\u00f3 on es presenten els materials i les estrat\u00e8gies que despr\u00e9s en la segona apareixeran amb una m\u00e9s gran elaboraci\u00f3 i ens conduiran envers una conclusi\u00f3 sobre el cl\u00edmax de la composici\u00f3. Aquesta estructuraci\u00f3 en dues parts ens fa pensar en la possible influ\u00e8ncia de Lutoslawski, a qui Nuix va tenir oportunitat de con\u00e8ixer personalment. Nuix admirava la m\u00fasica de Lutoslawski (molt especialment el seu \u00abConcert per a violoncel\u00bb, obra de la que en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3 va recon\u00e8ixer que hauria estat l’obra que hagu\u00e9s desitjat escriure ell mateix), i \u00e9s ben sabut que Lutoslawski s’havia expressat en el sentit de que la forma ideal era la bipartita donat que havia observat que en la majoria d’obres m\u00e9s significatives de la m\u00fasica occidental l’inter\u00e8s musical es concentrava en un dels moviments, sent el dem\u00e9s m\u00e9s complementaris que altra cosa.<\/p>\n\n\n\n

La primera secci\u00f3 \u00abintroduct\u00f2ria\u00bb, se’ns presenta amb estructures senzilles sobre una pulsaci\u00f3 que camina sense preses (negra = 60). L’estrat\u00e8gia consisteix en conglomerats de notes a partir de la nota Mi greu del contrabaix es despleguen verticalment en forma de sonoritats emergents. Segueix amb certes atomitzacions del material sonor que recorden altra vegada comportaments puntillistes, en fp. La secci\u00f3 culmina amb una concentraci\u00f3 harm\u00f2nica del material.<\/p>\n\n\n\n

La segona secci\u00f3 s’obre amb vigor amb unes notes r\u00e0pides repetides que ens recorden l’inici de la 3\u00aa simfonia de Lutoslawski. Sobre un ritme m\u00e9s viu (q 120) apareix un obstinat en semicorxeres a base de grups de 8 notes que ara de forma ascendent, ara descendent, dialoguen i s’entrecreuen (nova refer\u00e8ncia a la forma de tractar la corda de Lutoslawski). Amb aquests elements l’obra anir\u00e0 prenent cos fins arribar a un cl\u00edmax progressiu que es culmina un altra vegada en el tutti final.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00e9s interessant \u00e9s que tota la segona secci\u00f3, es pot entendre com una conseq\u00fc\u00e8ncia formal dels elements presentats en la primera. Observi’s que la segona secci\u00f3 \u00e9s un crescendo formal en tots els sentits: acumulaci\u00f3 sonora (densitat) , exploraci\u00f3 del registre, din\u00e0mica,\u2026 en definitiva \u00e9s una espiral que acaba en una mena de terbol\u00ed implacable.<\/p>\n\n\n\n

Conseq\u00fcentment, podem esquematitzar l’estructura de la composici\u00f3 de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n\n\n\n

1.- exist\u00e8ncia d’una nota polar (Mi)
2.- obstinat en forma de pedal arborescent (1\u00aa secci\u00f3)<\/p>\n\n\n\n

3.- continu r\u00edtmic en forma d’espiral creixent.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, no restaria complerta aquesta repassada general sobre l’obra de Nuix, sense esmentar dues facetes que el caracteritzaren. D’una banda la seva vessant d’int\u00e8rpret, freq\u00fcentment int\u00e8rprets de les seves pr\u00f2pies obres (\u00abL’Inizio\u00bb de 1986 per a flauta i cinta magn\u00e8tica, \u00abImprovisaci\u00f3 per a tubs\u00bb de 1991 per a sis tubs d’orgue i cinta magn\u00e8tica) i tamb\u00e9 la de m\u00fasic molt interessat i avesat en la m\u00fasica electroac\u00fastica.<\/p>\n\n\n\n

\u00abL’Inizio\u00bb \u00e9s molt probablement la m\u00e9s representativa de les obres de la primera \u00e8poca creativa de Nuix (per aquest motiu \u00e9s la que s’inclou en el CD annex a la revista). Es tracta d’una curiosa incursi\u00f3 de Nuix en la m\u00fasica \u00abde programa\u00bb realitzada agermanant els mitjans ac\u00fastics i electr\u00f2nics. Basada en la teoria del \u00abBig Bang\u00bb, descriu l’origen de l’univers fins l’aparici\u00f3 de l’home, fent esment de forma lliure a tota l’evoluci\u00f3 interm\u00e8dia (creaci\u00f3 de les gal\u00e0xies, planetes, aparici\u00f3 de la vida, etc\u2026). El propi Nuix ens coment\u00e0 que les durades de les diferents etapes no s’havien respectat de forma estrictament proporcional per no sacrificar l’inter\u00e8s musical. La part de cinta \u00e9s un treball molt fi, donat que estem parlant de mitjans exclusivament anal\u00f2gics on apareixen des de textures pr\u00f2piament electr\u00f2niques fins a sons instrumentals i vocals enregistrats. Despr\u00e9s d’un espetec sonor inicial, una llarga introducci\u00f3 de la cinta dona pas a l’entrada de la part instrumental que s’articula molt lliurement amb l’\u00fas de recursos caracter\u00edstics de l’escriptura contempor\u00e0nia de la flauta travessera: sons e\u00f2lics, multif\u00f2nics, whistle-tones, etc\u2026 Al llarg de l’obra (d’una durada estimada d’uns 17 minuts) es descobreixen acusats simbolismes amb determinats fets program\u00e0tics. Per exemple l’aparici\u00f3 de la vida be significat per uns sons d’aigua a la cinta i la de l’home per uns sons percudits.<\/p>\n\n\n\n

L’inter\u00e8s de Nuix per la sonoritat dels tubs d’orgue don\u00e0 peu a l\u00bbImprovisaci\u00f3 per a tubs\u00bb, magistral integraci\u00f3 de l’acci\u00f3 instrumental i l’electroac\u00fastica, exquisidament constru\u00efda a partir de diversos materials que evolucionen des d’una primera part introduct\u00f2ria m\u00e9s clim\u00e0tica i reflexiva fins un cl\u00edmax al que ens hi conduir\u00e0 un obstinat gaireb\u00e9 tribal (per la refer\u00e8ncia a ritmes col\u00b7lectius africans), que despr\u00e9s es diluir\u00e0 en una de les m\u00e9s belles construccions sonores de la m\u00fasica electroac\u00fastica recent.<\/p>\n\n\n\n

Vull acabar aquest modesta aproximaci\u00f3 a la personalitat i l’obra de l’amic Jep Nuix amb una \u00faltima citaci\u00f3 seva que fa refer\u00e8ncia a l’\u00fas indiscriminat de la m\u00fasica com a element de fons en llocs p\u00fablics, transports, restaurants ,etc.. un altre dels aspectes sobre el que Nuix va manifestar-se en diverses ocasions: \u00abPerqu\u00e8 estimo la M\u00fasica els demano una mica de Silenci.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

I en aquest silenci sempre en tindrem sonant en el nostre record.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments:<\/p>\n\n\n\n

Aquest article no hauria pogut veure la llum sense les dades facilitades per distintes persones, per\u00f2 molt especialment sense la col\u00b7laboraci\u00f3 de Isis Puig. La seva col\u00b7laboraci\u00f3 i ajut en la recerca de materials (el cat\u00e0leg annex \u00e9s \u00edntegrament recopilaci\u00f3 d\u2019Isis Puig) i els seus records i viv\u00e8ncies han estat el contrapunt imprescindible per a l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquesta breu semblan\u00e7a de l\u2019obra i la personalitat de Jep Nuix.<\/p>\n\n\n\n

Per veure el cat\u00e0leg d’obres i m\u00e9s informaci\u00f3 sobre en Jep: http:\/\/www.ctv.es\/USERS\/jepnuix\/<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jep Nuix va n\u00e9ixer l’any 1955 a Barcelona i fou traspassat de forma prematura el 26 d\u2019abril del 1998. La seva traject\u00f2ria creativa l’emmarca com una de les figures centrals de la generaci\u00f3 considerada al llarg d’aquest monogr\u00e0fic. \u00c0dhuc dotat d’una personalitat d’all\u00f2 m\u00e9s excepcional, fet que traspuar\u00e0 en la seva m\u00fasica atorgant a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-103","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/103","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=103"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/103\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":193,"href":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/103\/revisions\/193"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}