{"id":411,"date":"2021-03-16T18:46:07","date_gmt":"2021-03-16T18:46:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.albertllanas.com.mialias.net\/?page_id=411"},"modified":"2021-09-26T19:59:52","modified_gmt":"2021-09-26T19:59:52","slug":"polifonia-de-cambra-per-a-quinze-instruments-de-corda","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/?page_id=411","title":{"rendered":"polifonia de cambra per a quinze instruments de corda"},"content":{"rendered":"\n

Treball que obeeix a un enc\u00e0rrec fet en el seu moment per l'\u00bbOrquesta y Coro Nacionales de Espa\u00f1a\u00bb per a \u00e9sser estrenada per l'\u00bbOrquestra Catalana de Cambra<\/strong>\u00bb dins del \u00abXV Ciclo de C\u00e1mara y Polifon\u00eda del INAEM\u00bb.<\/strong> L’obra va veure la llum a Madrid el 10 de novembre de 1992 a la Sala de Cambra de l’Auditori Nacional.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLes circumst\u00e0ncies a l’entorn de la creaci\u00f3 de l’obra han condicionat parcialment la g\u00e8nesi de Polifonia de cambra per a quinze instruments de corda<\/strong>, per\u00f2 Llanas ha tractat de defugir qualsevol espurna de convencionalisme. La original disposici\u00f3 de l’orquestra crea, com a punt de partida una din\u00e0mica pr\u00f2pia. El compositor juga amb la distribuci\u00f3 de l’espai i la disposici\u00f3 que proposa tal vegada ens pugui fer recordar, encara que llunyanament, la policoralitat barroca i el concerto grosso<\/em>. A aquesta obra, els instruments s’organitzen en tres grups de cinc clarament diferenciats. Dos grups s\u00f3n liderats per uns instruments que assumeixen cert protagonisme, fugint del virtuosisme tradicional. Curiosament aquest dos instruments s\u00f3n la viola i el contrabaix, cadascun dels quals resta associat amb un quartet de corda que t\u00e9, tanmateix, veu pr\u00f2pia. En un altre pla se situa el grup de cinc violins, que contribueixen a crear una esp\u00e8cie de rerafons sonor.<\/p>\n\n\n\n

El concepte de polifonia t\u00e9 dins aquesta obra de Llanas una significaci\u00f3 molt \u00e0mplia, at\u00e8s que compr\u00e8n elements mel\u00f2dics, m\u00e8trics i d’espai. L’ autor ubica aquesta elaborada pe\u00e7a dins de les obres amb car\u00e0cter especulatiu que figuren al seu cat\u00e0leg i entre les qu\u00e8 si troben tamb\u00e9, per exemple, \u201cSpazio-Tempo<\/strong>\u201d (1990) o \u201cNecesidad y Azar<\/strong>\u201d (1989). El mateix compositor reconeix una clara dualitat dins el seu treball creatiu, al llarg d’aquest per\u00edode que abarca els quince darrers anys del segle XX, i juxtaposa a les peces que qualifica d’\u201cespeculatives\u201d d’altres que anomena \u201cmestisses\u201d en les qu\u00e8 cerca nous resultats per mitj\u00e0 de la reacci\u00f3 que es produeix amb la mescla d’elements distints com, per exemple, al seu \u201cConcierto para guitarra y cuerdas<\/strong>\u201d (1988). De tota manera, a Polifonia<\/strong>\u2026 tamb\u00e9 es pot apreciar quelcom d’aquest gust d’Albert Llanas pel contrast i la diverg\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra consta de quatre moviments que podrien considerar-se transsumpte dels que conforme la sinfonia cl\u00e0ssica. El primer moviment, Introduzione-Duo<\/strong>, serveix per a presentar els instruments, que es van incorporant de manera progressiva sobre el fons dels violins. Aquest introducci\u00f3, en tempo tranquillo, <\/em>t\u00e9 un car\u00e0cter harm\u00f2nic que desemboca en una dial\u00e8ctica (el duo) entre els dos instruments principals, la viola i el contrabaix. L’Hoquetus<\/strong>, que ocupa el segon lloc, va ser el primer moviment que es va compondre i \u00e9s el m\u00e9s elaborat de tota l’obra. L’hoquetus, que Francon de Col\u00f2nia va definir al segle XIII com \u201ctruncatio vocis\u201d \u00e9s un procediment, tal vegada una forma musical, de la polifonia medieval que es caracteritza per una mobilitat i riquesa r\u00edtmica generada per l’\u00fas d’abundants silencis que entretallen la linea mel\u00f2dica atorgant-li un car\u00e0cter saltironant. Llanas ens indica a la partitura que el seu hoquetus ha d’interpretar-se camminando ma nervoso<\/em>. Per accentuar l’efecte expressiu cercat, utilitza constants canvis de comp\u00e0s i un material sonor amb quarts de to, amb la finalitat de crear colors sonors molt precisos. Despr\u00e9s d’una accelerada carrera entre els dos quartets, el movimient es clou en un ambient de misteriosa tranquilitat.<\/p>\n\n\n\n

El tercer movimient es titula Lux aeterna<\/strong> i s’ha d’interpretar lento con anima<\/em>. Presenta un polifonisme de car\u00e0cter coral, renaixentista, constru\u00eft sobre blocs sonors formats per linees mel\u00f2diques de notes llargues que generen una atmosfera de certa morbidesa. El color t\u00edmbric desitjat es ressaltat en aquest moviment per mitj\u00e0 de l’\u00fas permanent de la sordina a tots els instruments. L’obra finalitza amb Contrapunto doppio<\/strong> organitzat sobre la contraposici\u00f3 de dos idees contrastades. La primera, claramente mel\u00f2dica i un tant rom\u00e0ntica, es presentada alternativament per els dos violoncels. La segona idea, que apareix simult\u00e0niament, \u00e9s un gest \u201cligeti\u00e0\u201d tocat legatissimo alla corda<\/em> pels violins i que genera una textura vibrant. Aquestes dues idees es contraposen en el temps de forma sincr\u00f2nica y diacr\u00f2nica, en una mena de joc de contrapunto dial\u00e8ctic.\u201d<\/p>\n\n\n\n

(extracte de les notes al programa de l’estrena signades per V\u00edctor Pliego. Traducci\u00f3 al catal\u00e0 d’Albert Llanas).<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Escolta el final del primer moviment \u00abIntroduzione-Duo\u00bb:<\/em><\/p>\n\n\n\n