{"id":415,"date":"2021-03-16T18:47:18","date_gmt":"2021-03-16T18:47:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.albertllanas.com.mialias.net\/?page_id=415"},"modified":"2025-07-26T19:11:41","modified_gmt":"2025-07-26T19:11:41","slug":"derivations","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/?page_id=415","title":{"rendered":"Derivations"},"content":{"rendered":"\n

Derivations<\/strong> \u00e9s el resultat de dur a l’orquestra uns materials que han estat crucials en la meva m\u00fasica al llarg dels darrers deu anys i que si es cert que tenen un sabor cambr\u00edstic, i \u00e9s aix\u00ed com han estat tratats preferentment – N\u00f3niga<\/strong>, Necesidad y Azar<\/strong>, Quintet<\/strong> – apareixen tamb\u00e9 en obras de m\u00e9s envergadura – concerts per a guitarra i flauta<\/strong>– i de manera m\u00e9s espor\u00e0dica, en l’orquestral Filosonia<\/strong>, dedicada al fil\u00f2sof Garc\u00eda Bacca<\/strong> (1991), Contexto I<\/strong> i De Materia<\/strong> (1988-1990).<\/p>\n\n\n\n

La caracter\u00edstica m\u00e9s destacable d’aquests materials s’aprecia immediatament en la seva audici\u00f3: es tracta d’un fluxe de sons molt r\u00e0pids (a l’orquestra la velocitat d’execuci\u00f3 ser\u00e0 un xic m\u00e9s moderada) i de gran densitat que conserven una diem-ne interv\u00e0lica circunscrita dins un \u00e0mbit molt tancat..<\/p>\n\n\n\n

Destaca la forma de tratament contrapunt\u00edstic: t\u00e8cniques del c\u00e0non i la fuga mentre que nom\u00e9s cap al final de la pe\u00e7a la sonoritat global es fa m\u00e9s expl\u00edcita per a despr\u00e9s disoldre’s en el no res.<\/p>\n\n\n\n

Es trobem, doncs, davant d’un treball que be podria emmarcarse dins del concert per a orquestra, en el qu\u00e8 donada la naturalesa del material musical s’exigeix als professors un posicionamiento a mig cam\u00ed entre la m\u00fasica de cambra i l’execuci\u00f3 a solo.<\/p>\n\n\n\n

Entre els treballs posteriors a Derivations<\/strong> conv\u00e9 destacar la Sinfonia<\/strong> (1993), estrenada sota la batuta de Mart\u00ednez Izquierdo, el Quinteto con piano<\/strong> (Torroella de Montgr\u00ed, 1996) i la pe\u00e7a esc\u00e8nica Dedins, defora<\/strong>, mon\u00f2leg amb m\u00fasica sobre text de Llu\u00efsa Cunill\u00e9, estrenada al Festival d’estiu de Barcelona – Grec 97, amb direcci\u00f3 de Ernest Mart\u00ednez Izquierdo, participaci\u00f3 de la actriz Rosa Cadafalch i direcci\u00f3 esc\u00e8nica d’Alberto Bokos. Tamb\u00e9, Anthropos Captiu <\/strong>(1997), \u00e9s una creaci\u00f3 simf\u00f2nic-visual sobre argument futurista i suposa una reflexi\u00f3 sobre la societat tecnol\u00f2gica. Llanas empra projeccions de ombres xineses i d’imatges d’arxiu per mitj\u00e0 de monitors de televisi\u00f3, dansa i una orquestra distribu\u00efda en quatre grups que \u00abenvolten\u00bb al p\u00fablic de la sala.<\/p>\n\n\n\n

Pel que conec d’Albert Llanas<\/strong> i siguin quins siguin els recursos en joc, en la seva m\u00fasica sempre sura una sutil po\u00e8tica de gran originalitat fruit de qui poseeix una refinada sensibilitat ac\u00fastica associada a una condici\u00f3 innata i cultivada: la comunicaci\u00f3 amb els dem\u00e9s. Todo aix\u00f2 instal\u00b7lat dins un pensament intel\u00b7lectual que, en los darrers anys, ha rebut alguna influ\u00e8ncia de Juan David Garc\u00eda-Bacca<\/strong> de qui la seva Filosof\u00eda de la M\u00fasica<\/strong> (Anthropos, Barcelona 1990) constitueix la m\u00e9s excepcional contribuci\u00f3 d’un pensador espanyol contempor\u00e0ni a l’estudi i la an\u00e0lisi cient\u00edfic del fet musical. L’obra que avui s’estrena t\u00e9, potser, el seu m\u00e9s significatiu antecedent a Necesidad y Azar<\/strong>, suggerit en el seu t\u00edtol i plantejament per les reflexions de Garc\u00eda-Bacca<\/strong> sobre la m\u00fasica electr\u00f2nica.<\/p>\n\n\n\n

(extracte de les notes al programa de l’estrena de l’obra signades per Enrique Franco<\/strong><\/em>)<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Escoltar la composici\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\n