{"id":429,"date":"2021-03-18T17:30:48","date_gmt":"2021-03-18T17:30:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.albertllanas.com.mialias.net\/?page_id=429"},"modified":"2021-09-26T09:49:04","modified_gmt":"2021-09-26T09:49:04","slug":"dedins-defora","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.albertllanas.cat\/?page_id=429","title":{"rendered":"dedins, defora"},"content":{"rendered":"\n

Projecte final<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00abM\u00e0ster en Creaci\u00f3 i Tecnologia del So\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n

Phonos – IUA<\/em><\/p>\n\n\n\n

(Universitat Pompeu Fabra) 
  
 <\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00abDedins, defora\u00bb<\/strong> 
  
 <\/em><\/p>\n\n\n\n

mon\u00f2leg amb m\u00fasica 
  
  
  
 <\/em><\/p>\n\n\n\n

text: Llu\u00efsa Cunill\u00e9<\/em><\/p>\n\n\n\n

m\u00fasica: Albert Llanas<\/em><\/p>\n\n\n\n

1.- Presentaci\u00f3 i Agra\u00efments<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquest treball respon a un enc\u00e0rrec del Festival Grec-97<\/strong> a l’escriptora de teatre Llu\u00efsa Cunill\u00e9 i al compositor Albert Llanas. \u00abDedins, defora\u00bb <\/strong>\u00e9s doncs un mon\u00f2leg amb m\u00fasica per a actriu, grup instrumental, veus en off i electroac\u00fastica, que fou presentat com a producci\u00f3 pr\u00f2pia al llarg del Festival Grec-97 al Mercat de les Flors el dia 15 de juliol.<\/p>\n\n\n\n

Vull fer pal\u00e8s que aquest treball no hauria estat possible sense la col\u00b7laboraci\u00f3 de moltes persones e institucions. D’una banda el Festival Grec i en Xavier Albert\u00ed qui en qualitat de director del mateix fou qui va concebre l’idea de realitzar un espectacle que don\u00e9s cabuda al no massa freq\u00fcent retrobament de m\u00fasica i escena, i tamb\u00e9 per haver intu\u00eft les possibles concomit\u00e0ncies entre les respectives obres de Llu\u00efsa Cunill\u00e9 i Albert Llanas. Altrament estic molt honrat pel fet que en Xavier Albert\u00ed hagi acceptat formar part del jurat qualificador d’aquest projecte, donat la seva dilatada traject\u00f2ria com a actor i director de teatre. A Xavier Serra, Gabriel Brncic, Eduard Resina i tot l’equip de professors del m\u00e0ster en Creaci\u00f3 i Tecnologia del so<\/strong> per les seves brillants explicacions sobre tecnologia musical i per el recolzament rebut en tot moment.<\/p>\n\n\n\n

A Perfecto Herrera pel seu ajut en les preses de so de les locucions fetes a l’estudi de so de l’IUA i pel seu suport t\u00e8cnic.<\/p>\n\n\n\n

A tots els m\u00fasics membres de Barcelona 216 i el seu director Ernest Mart\u00ednez Izquierdo, qui varen mostrar professionalitat i entusiasme en tot el proc\u00e9s de muntatge.<\/p>\n\n\n\n

A Alberto Bokos pel seu excepcional treball de concepci\u00f3 esc\u00e8nica i per haver sabut donar en el clau<\/em> malgrat haver tingut poc temps per a fer la seva feina.<\/p>\n\n\n\n

A la resta de l’equip t\u00e8cnic – so, il\u00b7luminaci\u00f3 – i al personal del Mercat de les Flors per la seva professionalitat i col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Molt especialment he de destacar el que ha representat per a mi treballar amb Llu\u00efsa Cunill\u00e9, una de les m\u00e9s brillants plomes del teatre catal\u00e0 i espanyol actual. Tamb\u00e9, la col\u00b7laboraci\u00f3 amb ella ha estat, sense cap mena de dubte, un repte al voler afrontar el projecte ja des de l’inici com un treball d’absoluta complicitat entre els llenguatges teatral i musical, sense que aix\u00f2 dugu\u00e9s de forma impl\u00edcita que algun d’aquest elements s’imposes o b\u00e9 qued\u00e9s relegat a un segon terme. La qu\u00edmica creativa va funcionar des de les primeres converses i d’ac\u00ed endavant tot va anar flu\u00efnt quasi b\u00e9 per generaci\u00f3 espont\u00e0nia. Tan a nivell de forma i estructura – aspecte que com comentar\u00e9 abastament m\u00e9s endavant va \u00e9sser considerat d’antuvi – , de continguts, de detall i filigrana la comunicaci\u00f3 va ser sempre flu\u00efda i el acord gaireb\u00e9 total.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 vull fer menci\u00f3 a part del gran treball dut a terme per Rosa Cadafalch qui va captivar-me des del primer instant en saber afrontar una tasca dif\u00edcil i compromesa. Ella va saber resoldre el seu paper de manera d’all\u00f2 m\u00e9s espl\u00e8ndida, demostrant en tot moment absolut domini de la situaci\u00f3 esc\u00e8nica com correspon a una actriu de gran experi\u00e8ncia i professionalitat.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

     <\/a> <\/em><\/p>\n\n\n\n

2.- Cr\u00e8dits<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00abDedins, defora\u00bb<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

mon\u00f2leg amb m\u00fasica 
  
 <\/em><\/p>\n\n\n\n

text: Llu\u00efsa Cunill\u00e9<\/em><\/p>\n\n\n\n

m\u00fasica: Albert Llanas<\/em><\/p>\n\n\n\n

actriu: Rosa Cadafalch<\/em><\/p>\n\n\n\n

Grup Instrumental Barcelona 216<\/em><\/p>\n\n\n\n

director musical: Ernest Mart\u00ednez Izquierdo<\/em><\/p>\n\n\n\n

director d’escena: Alberto Bokos<\/em><\/p>\n\n\n\n

disseny de so: Ferran Conangla<\/em><\/p>\n\n\n\n

disseny de llums: Jordi Casasayas<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n

3.- Projecte<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n


 Des del primer moment tant Cunill\u00e9 com jo mateix v\u00e0rem manifestar una preocupaci\u00f3 formal comuna. Aix\u00f2 va condicionar el fet que aquest fos el primer punt que va ser considerat. Encara no hi havia una idea definida ni cap fil argumental o dram\u00e0tic, per\u00f2 el punt de partida estava damunt la taula. A la preocupaci\u00f3 formal s’hi va afegir una concepci\u00f3 d’espectacle global. Malgrat la denominaci\u00f3 mon\u00f2leg amb m\u00fasica<\/em> amb que finalment fou presentat en societat l’espectacle – perqu\u00e8 creiem que era la que s’allunyava menys, al no trobar-ne un de millor -, no s’ha d’entendre el projecte ni com una acci\u00f3 dram\u00e0tica amb m\u00fasica con s’acostuma a entendre dins del teatre musical, ni com una m\u00fasica duta a l’escena amb una intenci\u00f3 m\u00e9s o m\u00e9s coreogr\u00e0fica. Es tractava d’idear un espectacle on els recursos dram\u00e0tics i musicals es fusionessin en una \u00fanica direcci\u00f3, en un tot, de manera que no fos possible recon\u00e8ixer com a elements aut\u00f2noms tan sols els seus components d’una o altra mena, i altrament que nom\u00e9s trobessin la seva justificaci\u00f3 dins del context global. \u00c9s a dir, que un determinat element musical no fos \u00abper se<\/em>\u00bb aut\u00f2nom, que el text no fos autosuficient i est\u00e8s concebut tenint cura de la seva musicalitat tant pel que fa al ritme, la dicci\u00f3 i fins i tot el grau de denotaci\u00f3, aspectes que haurien d’incidir en la seva estructura.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit varem comen\u00e7ar el treball fonamentat en un intens di\u00e0leg que es va produir al llarg del per\u00edode compr\u00e9s entre novembre de 1996 i gener de 1997. Mentre s’anaven perfilant el contorns del projecte, concret\u00e0vem aspectes formals: l’obra havia de ser un tr\u00edptic en tres esc\u00e8nes, aprofund\u00edem en la tem\u00e0tica acordada i mentre es comentaven i apuntaven possibles eines expressives, ret\u00f2riques, esc\u00e8niques entre d’altres, ben aviat varen ser conscients de que el tipus d’objectiu que ens estaven fixant comportaven una s\u00e8rie d’aspectes a considerar: 
 <\/p>\n\n\n\n

1 .- La estructura, la forma havia d’estar per damunt dels elements individuals: text i m\u00fasica, per\u00f2 calia cuidar especialment el moment dram\u00e0tic i la seva cad\u00e8ncia pr\u00f2pia.<\/em><\/p>

2.- La pretesa fusi\u00f3 d’elements dram\u00e0tics i musicals comportava un cert desdibuixament individual del elements de cada tipus, fet que feia pensar en una m\u00fasica que lluny de resignar-se al paper de mer d’acompanyament no fos absolutament autosuficient. En els mateixos termes calia fer un text no lineal que deix\u00e9s, espais – no necess\u00e0riament temporals – buits, que no fos, en una paraula, complert. Estava clar que cap dels dos elements havia de monopolitzar el discurs i per tant s’havia de trobar el equilibri just. Dels adequats perfils, i no nom\u00e9s de la proporci\u00f3 quantitativa, depenia l’\u00e8xit del projecte.<\/em><\/p>

3.- Tan aviat cadasc\u00fa va tenir clar el que no havia de fer, varem ser conscients del potser primer gran problema: l’adequat tractament del temps. El temps musical i el temps dram\u00e0tic malgrat evolucionar paral\u00b7lels no segueixen una mateixa gradaci\u00f3. Aquest fet ha estat resolt d\u2019all\u00f2 m\u00e9s acomodada en el teatre musical, a l’\u00f2pera, i no cal dir-ho en el drama wagneri\u00e0 o en el teatre diem-ne pur. Encara hi ha una gran diversitat del que podr\u00edem anomenar \u00abgradacions del desequilibri temporal\u00bb afavorint text o m\u00fasica segons els cassos, la t\u00f2nica general ha estat l’adequaci\u00f3 – m\u00e9s o menys for\u00e7ada – del temps teatral al musical – drama wagneri\u00e0, \u00e0ries \u00abcomentari\u00bb en l’\u00f2pera italiana i francesa -, o viceversa – teatre \u00abpur\u00bb amb m\u00fasica de \u00abmoublement\u00bb – o simplement fresses sonores en onomatopeia, la major part dels recitatius oper\u00edstics -. Aquest aspecte havia de ser un dels fronts on m\u00e9s calia insistir-hi si no vol\u00edem c\u00f3rrer el risc de fracassar ja que qualsevol decantament no controlat en un sentit o altre provocaria de forma immediata un efecte d’emmascarament en favor del text o de la m\u00fasica que ens immergiria en el t\u00f2pics anteriorment apuntats.<\/em><\/p>

4.- Altrament un text generalment explica una hist\u00f2ria, en llenguatge m\u00e9s o menys directe i el contingut l\u00e8xic del mateix permet, a nivell de superf\u00edcie, menys estiraments i arronsaments que el que es permissible en la m\u00fasica on la mem\u00f2ria hi juga un paper m\u00e9s f\u00e0cilment dilatable. Aquest punt va ser potser el m\u00e9s delicat de tota aquesta primera fase. Ens hav\u00edem d’esfor\u00e7ar en treballar una mica diem-ne \u00abcontra-natura\u00bb, fent que el text est\u00e8s concebut no tant musicalment per\u00f2 si articulat, escrit, \u2026 de fet no trobo la paraula m\u00e9s adient, musicalment. Per la seva banda, la m\u00fasica havia de renunciar al seu aspecte m\u00e9s d’alqu\u00edmia en favor d’una immediatesa que la situ\u00e9s a un nivell l\u00e8xic proper al de l’articulaci\u00f3 de la frase declamada. Un excessiu allunyament d’aquesta zona d’intersecci\u00f3 dial\u00e8ctica, provocada per la radicalitzaci\u00f3 dels camps d’articulaci\u00f3 propis, provocaria el distanciament i l’autoafirmaci\u00f3 de dos discursos paral\u00b7lels distints, fent que es trenqu\u00e9s l’equilibri perseguit. S’hauria produ\u00eft altra vegada la dicotomia text, d’una banda i m\u00fasica, de l’altra. Per posar un exemple per via de la met\u00e0fora imaginem una sistema HI-FI est\u00e8reo on quan m\u00e9s obert resta el panorama m\u00e9s clarament pot adonar-se l’o\u00efdor del que est\u00e0 sonant en cadascun dels canals dret i esquerra; quant aix\u00f2 passa immediatament es produeix una dissociaci\u00f3 L\/R que en aquest cas al tractar-se de dues senyals del mateix tipus – sonores – propicien una resultant: la sensaci\u00f3 d’espai. En canvi, traslladant aquesta idea al nostre imaginari sistema est\u00e8reo text-m\u00fasica, la dissociaci\u00f3 ja es d\u00f3na per pr\u00f2pia natura al tractar-se de dues gram\u00e0tiques diferents per\u00f2 sense generar aquesta fusi\u00f3 espaial. Si hom escolta d’una can\u00e7\u00f3 qualsevol el text per l’altaveu dret i la m\u00fasica per l’esquerra lluny de apreciar una sensaci\u00f3 d’augment de l’espai el que obtindr\u00e9 \u00e9s l’allunyament i la dissociaci\u00f3 total. El que nosaltres ens v\u00e0rem marcar com a objectiu va ser buscar aquesta fusi\u00f3 de llenguatges que esdevingu\u00e9s una mena d’hibridaci\u00f3 d’ambd\u00f3s. Teniem la convicci\u00f3 que no era per la via de la autoafirmaci\u00f3 i radicalitzaci\u00f3 dels respectius signes de cadascun la forma d’aconseguir el resultat \u00f2ptim. En el cas del sistema L\/R d’\u00e0udio si que funciona perqu\u00e8 tenim senyals similars, de la mateixa naturalesa significant. En el cas del sistema TEXT\/MUSICA la veritable fusi\u00f3, l’equivalent a la sensaci\u00f3 d’espai del sistema L\/R d’\u00e0udio, s’aconseguir\u00e0 per mitj\u00e0 del procediment d’aproximaci\u00f3 de les respectives dial\u00e8ctiques.<\/em><\/p>

5.- Ambd\u00f3s tingu\u00e9rem molt clar des d’un principi que aquest mena d’experiment havia de contar amb un \u00fanic actor o actriu d’alt nivell que sab\u00e9s sintonitzar amb el projecte<\/em>, ja que s’havia pactat que fos un mon\u00f2leg. Al llarg del m\u00e9s de febrer varen tenir el primer contacte amb Rosa Cadafalch. D’aquest primer contacte on se li va explicar abastament el projecte i se li va fer a mans l’esborrany del text de la primera escena, va sorgir la necessitat d’enregistrar unes locucions curtes a fi d’efectuar les modificacions necess\u00e0ries i incorporar-les dins la segona escena. A la sensaci\u00f3 de calma tensa que molt probablement va produir en R.C. les caracter\u00edstiques at\u00edpiques del projecte, hi segu\u00ed una total col\u00b7laboraci\u00f3 i un entusiasme encomiable. L’altre aspecte que en aquest moment ja s\u2019albirava com crucial era la de contar amb un bon director d’escena. Aquest aspecte va quedar resolt m\u00e9s tard amb la incorporaci\u00f3 d’Alberto Bokos.<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\n\n\n\n

4.- Procediments<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

Es prengueren en consideraci\u00f3 les seg\u00fcents eines i mitjans. 
 \u2022 Text (en directe, en off)<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2022 M\u00fasica instrumental (Org\u00e0nic de 12 m\u00fasics)<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2022 M\u00fasica electroac\u00fastica<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2022 Processament inform\u00e0tic de les locucions enregistrades pr\u00e8viament.<\/em><\/p>\n\n\n\n


Esquema de les possibilitats d’interacci\u00f3: 
  
  <\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Encara que considerarem diverses alternatives de donar diferents significaments a cadascuna de les possibilitats d’interacci\u00f3 de les quatre fonts esmentades, posant-les en relaci\u00f3 amb afectes i situacions amb significaci\u00f3 dram\u00e0tica espec\u00edfica, finalment desestimarem aquesta categoritzaci\u00f3 tant global per considerar-la excessivament evident. En canvi si que varem acotar la instrumentaci\u00f3 de cadascuna de les escenes d’acord al seg\u00fcent pl\u00e0: 
  
 I\u00aa escena: M – T<\/span>&E<\/span> – T<\/span><\/em>&M – T<\/span>&E<\/span> – T<\/span>&M&E<\/span><\/em><\/p>\n\n\n\n

II\u00aa escena: E<\/span>&TT<\/span>&T – M – E<\/span>&TT<\/span>&T <\/span>– M <\/span>–<\/span><\/em><\/p>\n\n\n\n

III\u00aa escena: [T<\/span> – M ] – T<\/span> – M&E<\/span> – T<\/span> <\/em><\/p>\n\n\n\n


  
 \u2022 Contingut dram\u00e0tic<\/em><\/p>\n\n\n\n

A la llum de totes les especulacions esmentades m\u00e9s amunt es comen\u00e7ava a perfilar la idea dram\u00e0tica. No vol\u00edem per\u00f2, que el fil conductor fos massa clar, doncs \u00e9s ben cert que en art les cosses excessivament evidents solen seduir de manera ef\u00edmera i massa sovint esdevenir fins i tot de mal gust. L’espectacle havia d’ocupar una part del concert i comportava una durada respectable, per sobre de la mitja hora. La durada final va ser de 40 minuts despr\u00e8s d’ajustar en l’\u00faltima part de la fase de muntatge les durades de la segona escena a la din\u00e0mica de la posta en escena d’en Bokos i degut a la supressi\u00f3 d’una part del text de la tercera.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Es varen triar tres hist\u00f2ries que posessin a l’espectador davant d’un mateix dilema per\u00f2 des de tres \u00f2ptiques distintes i el personatge va quedar clar que havia de ser femen\u00ed. Arribat aquest punt vull afegir un breu comentari, escrit en el seu moment en forma d’exercici d’auto-reflexi\u00f3 per tal de donar una idea del que podia esdevenir finalment \u00abDedins, defora<\/strong>\u00ab:<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00abQuina impressi\u00f3 pot esperar l\u2019espectador d\u2019una proposta elaborada amb elements dram\u00e0tics i musicals? \u00abDedins, defora<\/strong>\u00bb proposa un di\u00e0leg interior, \u00edntim i a la vegada en veu alta, que dibuixa amb colors difuminats un seguit de sentiments per mitj\u00e0 de les viv\u00e8ncies d\u2019una dona, que potser s\u2019adona que roman atrapada i no gosa, o no pot, revelar-se.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Retornem potser al mite\u2026 Tan se val, a qui li importa ara el mite!. L\u2019home roman atrapat en una teranyina confegida amb tecnologia i cultura. Cultura i tecnologia\u2026, com pot l\u2019individu alliberar-se de tant<\/em>a ferralla, al\u00e7ar la mirada altra vegada envers la lluna, seguir el curs del rierol,\u2026 Com pot ser que envoltats de multituds hi hagi tanta tristor. I per qu\u00e8, en el fons ens sentim tan sols?<\/em><\/p>\n\n\n\n

Llibertat, s\u00ed!, per\u00f2 per a qu\u00e8?. En que consisteix la llibertat.? Qu\u00e8 \u00e9s el que hom ha de decidir?. Qu\u00e8 \u00e9s el que hom a d\u2019esperar?. Val la pena esperar?\u2026 Hi ha quelcom m\u00e9s? \u2026No hi ha escapat\u00f2ria.<\/em><\/p>\n\n\n\n

L\u2019ull, la m\u00e0 i la frontera s\u00f3n els sots-t\u00edtols de cadascuna de les tres escenes. Cadascuna giravolta a l\u2019entorn d\u2019una possible po\u00e8tica de la auto-negaci\u00f3 per la impot\u00e8ncia. L\u2019individu roman castrat i assumeix amb resignaci\u00f3 el seu rol, per\u00f2, qui sap si\u2026<\/p>\n\n\n\n

En la primera escena l\u2019observaci\u00f3 d\u2019una situaci\u00f3 trivial que t\u00e9 un desenlla\u00e7 cruel \u00e9s l\u2019element emprat per conduir el discurs fins un punt \u00e0lgid. La m\u00e0<\/strong>, presenta una situaci\u00f3 d\u2019espera, en qualsevol indret on hi ha molta gent: un aeroport, una estaci\u00f3,\u2026 Mentre espera, s\u2019entret\u00e9 observant i escoltant converses creuades que contrapuntegen i coexisteixen en una mena de paisatge sonor on el temps resta aturat. Veus en off i efectes electroac\u00fastics ajuden a configurar aquesta secci\u00f3 que invita l\u2019espectador a immergir-s\u2019hi.<\/p>\n\n\n\n

A la frontera<\/strong> \u00e9s on hi ha m\u00e9s reflex d\u2019aquesta impot\u00e8ncia. El text \u00e9s m\u00e9s gener\u00f3s pel que fa a la descripci\u00f3, i el di\u00e0leg esdev\u00e9 m\u00e9s direccional.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

L’ull, la m\u00e0 i la frontera <\/strong>s\u00f3n doncs els sots-t\u00edtols que Llu\u00efsa Cunill\u00e9 va proposar per a cadascuna de les escenes. El tema de fons \u00e9s obvi: la necessitat de comunicaci\u00f3 i els efectes que se’n deriven en l’individu. No cal insistir en la seva actualitat, doncs la comunicaci\u00f3 \u00e9s la paradoxa de la nostra societat de les hiper-comunicacions. Per\u00f2 aqu\u00ed no es parla de xarxes, ni mass-m\u00e8dia, sin\u00f3 d’aquella mena de comunicaci\u00f3 que afavoreix la realitzaci\u00f3 interior de la persona, la reconforta individualment a la vegada que li d\u00f3na legitimitat dins del seu grup o entorn.<\/p>\n\n\n\n

En \u00abL’ull\u00bb<\/strong> una dona observa una situaci\u00f3 que succeeix m\u00e9s enll\u00e0 de la seva est\u00e0ncia i la descriu a un suposat acompanyant amb un sentiment de frustraci\u00f3 al no saber ni tan sols si li afecta com per decidir-s’hi a intervenir, brillant met\u00e0fora de la que sol ser l’actitud d’un televident enfront una escena dura que identifica com externa, llunyana i, en definitiva, que no \u00e9s digna de ser considerada un signe alterador de la seva consci\u00e8ncia, esdevenint una simple an\u00e8cdota. Aquesta fr\u00e0gil relaci\u00f3 individu-entorn resta mediatitzada per aquestes finestres virtuals que hi influeixen i molt probablement legitimen que hi hagi tanta injust\u00edcia i desigualtat.<\/p>\n\n\n\n

\u00abLa m\u00e0\u00bb<\/strong> tracta de la relaci\u00f3 persona-persona. Una dona que molt probablement espera alg\u00fa en un aeroport. Mentre camina per aquesta infinita espera vol desesperadament establir comunicaci\u00f3 amb d’altres individus sense \u00e8xit \u2026 , cadasc\u00fa parla el seu propi llenguatge i la comunicaci\u00f3 esdev\u00e9 impossible. Segons el meu parer aquesta \u00e9s potser l’escena on s’aconsegueix m\u00e9s la fusi\u00f3 teatre-m\u00fasica. El paisatge descrit fa una re-col\u00b7locaci\u00f3 de text i so obrint una dimensi\u00f3 perceptiva diferent que les embolcalla i les desdibuixa individualment. Fins i tot l’acci\u00f3 esc\u00e8nica – prou evident en aquest cas – en resulta afectada, resta com en una estranya perspectiva.<\/p>\n\n\n\n

Totalment diferent \u00e9s \u00abLa Frontera\u00bb<\/strong> on el text cont\u00e9 un cert regust minimalista deixant d’aportar nous elements a partir de la quinta represa. Llavors s’anir\u00e0 desintegrant fins al no res. La part musical fa una mena de mirall d’aquesta estructura tipus \u00abcross-fader\u00bb contraposant a la desintegraci\u00f3 del text una textura instrumental que va engruixint-se de manera progressiva i que est\u00e0 articulada sobre un isoritme en comp\u00e0s d’amalgama de cinc temps. Quan el text deixa d’aportar nous elements la textura sonora incorpora a m\u00e9s modulacions r\u00edtmiques caracter\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

5.- Materials<\/em> <\/strong><\/p>\n\n\n\n

I – L’ull<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2022 text<\/strong> (extracte) 
 <\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00abHi ha alg\u00fa a fora. Un home que passeja un gos, em sembla.<\/em><\/p>

Semblava que venien cap aqu\u00ed per\u00f2 s’han aturat.<\/em><\/p>

El gos \u00e9s gaireb\u00e9 blanc, d’aquells que arrosseguen trineus a la neu.<\/em><\/p>

L’home mira a dintre el contenidor d’escombraries, qu\u00e8 deu buscar…<\/em><\/p>

No l’hauria de duu solt, si no va en compte l’atropellaran.<\/em><\/p>

Ara s’ha tret una cosa de la butxaca i l’ha llen\u00e7ada lluny.<\/em><\/p>

T\u00e9 ganes de jugar, deu ser molt jove.<\/em><\/p>

\u00c9s blanc i gris. \u00c9s molt maco.<\/em><\/p>

…………………………… 
……………………………..<\/em><\/p>

L’home s’ha ficat les mans a les butxaques, deu tenir fred. Deu fer fred all\u00e0 a fora. A m\u00e9s aviat es far\u00e0 fosc. Aviat haurem d’encendre la llum. Aix\u00ed que se n’hagin anat l’encendrem.<\/em><\/p>

S’ha tret la cadena de la butxaca de l’abric. Ara segurament el lligar\u00e0 i se l’endur\u00e0 a casa… No, l’agafa del collar i l’arrossega\u2026 No crec que aix\u00ed se’l pugui endur gaire lluny… A m\u00e9s, com s’ho far\u00e0 per creuar el carrer… L’hauria d’agafar en bra\u00e7os i amb el que deu pesar…<\/em><\/p>

Segur que t\u00e9 una caseta damunt la gespa a prop de la porta enreixada del jard\u00ed, al costat d’un caminet de pedra que porta fins a la casa. Totes aquelles cases s\u00f3n aix\u00ed, el jard\u00ed al davant i la casa al darrere, amb tot aquells esbarzers plens de punxes a les parets perqu\u00e8 ning\u00fa no s’hi enfili.<\/em><\/p>

……………………………. 
……………………………. 
 <\/em><\/p>

…. L’os de pl\u00e0stic cau de la vorera i va a parar a sota un cotxe… L’home ha agafat la fusta llarga\u2026 l\u2019ha agafat amb totes dues mans i se la mira… Ell li est\u00e0 ensenyant les dents … t\u00e9 tota la boca plena escuma i li ensenya les dents… Si s’acosta el mossegar\u00e0. D\u00f3na un cop de fusta a terra… Ell prova de mossegar-lo… no hi arriba… S’est\u00e0 escanyant amb la cadena, per\u00f2 no hi arriba… Li d\u00f3na un altre cop de peu al ventre i el llen\u00e7a contra l’arbre… l’ha estavellat contra l’arbre… T\u00e9 la panxa rebentada… Ara agafa la fusta… S’hi acosta a poc a poc per\u00f2 ell no s’aixeca … no es pot aixecar… Li d\u00f3na una garrotada al cap… Una altra garrotada\u2026 Una altra\u2026 Una altra… Una altra… Una altra… Una altra… Una altra.. Una altra… No deixa de donar-li garrotades… No s’atura\u2026 No es mou.. No s’aixeca\u2026 \u00c9s mort… Han enc\u00e8s els llums…\u00bb<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\u2022 materials musicals 
 <\/em><\/p>\n\n\n\n

S’obtenen unes relacions lliurement extretes del t\u00edtol de la partitura \u00abDedins, defora\u00bb:<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

<\/em>Aquest material s’elabora seguint la teoria dels Pitch-class d’Alan Forte:<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aquest set de 7 sons, a m\u00e9s de les seves transposicions, genera una s\u00e8rie de sots-sets que tot seguit \u00e9s detallen:<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 s’empraran els sets obtinguts per multiplicaci\u00f3:<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Tanmateix hi ha una altre material derivat que tindr\u00e0 certa rellev\u00e0ncia al llarg de l’escena.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Amb els elements descrits s’elabora tant el text com la partitura definitiva amb el seg\u00fcent pla formal pactat d’antuvi: 
  
  


<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aquesta estructura tipus \u00abcross-fade\u00bb, en que la m\u00fasica despr\u00e9s d’afermar-se inicialment, embolcallar e integrar-se dins del discurs – narraci\u00f3 molt carregada d’elements descriptius -, a partir d’un cert punt cedeix progressivament el protagonisme al text, no \u00e9s una opci\u00f3 gratu\u00eftament adoptada. De fet l’aparent senzillesa d’aquesta estructura temporal s’ens va revelar immediatament com la m\u00e9s adequada a fi i efecte de potenciar l’efecte d’un desenlla\u00e7 d’una gran duresa dram\u00e0tica. El text de Cunill\u00e9 s’orienta cap un punt clim\u00e0tic de gran tensi\u00f3. Aquesta tensi\u00f3 requeria protagonisme mentre la part musical havia de jugar molt acuradament el seu paper. Ben aviat vaig veure clar quina era la imatge sonora adient. El pedal electr\u00f2nic – que es tracta de la primera aparici\u00f3 important de so electr\u00f2nic- en el registre agut sobre el que flueix la part final del text \u00abquasi a solo\u00bb lluny de molestar o voler compartir protagonisme, subratlla des del suggeriment el clima de tensi\u00f3 interior no resolta fins al final del text, intensificant l’efecte dram\u00e0tic. 
   
A continuaci\u00f3 fem una an\u00e0lisi de la part inicial de l’escena fins l’entrada del text (lletra d’assaig G):<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Des de l’entrada del text la relaci\u00f3 dram\u00e0tica m\u00fasica-text \u00e9s la marcada por les durades de les distintes seccions. Val a dir que vaig dividir del text en tres seccions diferenciades en funci\u00f3 del diferent accent dram\u00e0tic:<\/em><\/p>\n\n\n\n

secci\u00f3 1 (descripci\u00f3 neutra, indiferent): par\u00e0grafs 1 al 11<\/em><\/p>\n\n\n\n

secci\u00f3 2 (canvi de car\u00e0cter, menys distant, m\u00e9s \u00e8mfasi en la descripci\u00f3, certa distensi\u00f3): par\u00e0grafs 12 al 20 (des de \u00abL’home li acaricia el cap\u00bb)<\/em><\/p>\n\n\n\n

secci\u00f3 3 (canvi brusc, ascens immediat cap el cl\u00edmax dram\u00e0tic): par\u00e0grafs 21 i 22 (des de \u00ab\u00c9s estrany\u2026\u00bb)<\/em><\/p>\n\n\n\n

La part musical que precedeix l’entrada del text fa un preludi a aquestes tres zones expressives: 
  
 <\/em><\/p>\n\n\n\n

secci\u00f3 1 – – – – – – secci\u00f3 agressiva<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

secci\u00f3 2 – – – – – – interludis metalls i di\u00e0legs ascendents<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

secci\u00f3 3 – – – – – – kluster<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

D’altra banda hi han m\u00e9s elements que es poden recon\u00e8ixer al llarg de l’audici\u00f3 de text i m\u00fasica, certes claus recurrents que s’han pres com a referents:<\/em><\/p>\n\n\n\n