El vocable grec «melos» va ser usat inicialment amb el sentit d'»articulació» encara que va acabar designant específicament el component tonal del so o melodia. Per això he volgut mantenir aquí aquesta doble significació en tant que component tonal (motiu, tema, etc …) i, per descomptat, com a principi d’articulació general de tota la composició que es desenvolupa en breus mòduls caracteritzats per les seves variacions en gestualitat afectant a diferents paràmetres, sent especialment destacable el treball d’orquestració, Aquesta articulació (melos) condueix tota la peça a partir de materials que van contínuament generant derivacions.
L’obra és breu, de durada entre 8 i 9 minuts. Utilitza un escriptura clara usant només recursos més contemporanis quan es requereixen esporàdicament. Persegueix un paper gairebé camerístic que l‘apropa al concert per a orquestra.