Albert Llanas Rich

Albert Llanas Rich: Compositions, awards, biography and more about the catalan composer

polifonia de cambra per a quinze instruments de corda

Treball que obeeix a un encàrrec fet en el seu moment per l'”Orquesta y Coro Nacionales de España” per a ésser estrenada per l'”Orquestra Catalana de Cambra” dins del “XV Ciclo de Cámara y Polifonía del INAEM”. L’obra va veure la llum a Madrid el 10 de novembre de 1992 a la Sala de Cambra de l’Auditori Nacional.

“Les circumstàncies a l’entorn de la creació de l’obra han condicionat parcialment la gènesi de Polifonia de cambra per a quinze instruments de corda, però Llanas ha tractat de defugir qualsevol espurna de convencionalisme. La original disposició de l’orquestra crea, com a punt de partida una dinàmica pròpia. El compositor juga amb la distribució de l’espai i la disposició que proposa tal vegada ens pugui fer recordar, encara que llunyanament, la policoralitat barroca i el concerto grosso. A aquesta obra, els instruments s’organitzen en tres grups de cinc clarament diferenciats. Dos grups són liderats per uns instruments que assumeixen cert protagonisme, fugint del virtuosisme tradicional. Curiosament aquest dos instruments són la viola i el contrabaix, cadascun dels quals resta associat amb un quartet de corda que té, tanmateix, veu pròpia. En un altre pla se situa el grup de cinc violins, que contribueixen a crear una espècie de rerafons sonor.

El concepte de polifonia té dins aquesta obra de Llanas una significació molt àmplia, atès que comprèn elements melòdics, mètrics i d’espai. L’ autor ubica aquesta elaborada peça dins de les obres amb caràcter especulatiu que figuren al seu catàleg i entre les què si troben també, per exemple, “Spazio-Tempo” (1990) o “Necesidad y Azar” (1989). El mateix compositor reconeix una clara dualitat dins el seu treball creatiu, al llarg d’aquest període que abarca els quince darrers anys del segle XX, i juxtaposa a les peces que qualifica d’“especulatives” d’altres que anomena “mestisses” en les què cerca nous resultats per mitjà de la reacció que es produeix amb la mescla d’elements distints com, per exemple, al seu “Concierto para guitarra y cuerdas” (1988). De tota manera, a Polifonia… també es pot apreciar quelcom d’aquest gust d’Albert Llanas pel contrast i la divergència.

Aquesta obra consta de quatre moviments que podrien considerar-se transsumpte dels que conforme la sinfonia clàssica. El primer moviment, Introduzione-Duo, serveix per a presentar els instruments, que es van incorporant de manera progressiva sobre el fons dels violins. Aquest introducció, en tempo tranquillo, té un caràcter harmònic que desemboca en una dialèctica (el duo) entre els dos instruments principals, la viola i el contrabaix. L’Hoquetus, que ocupa el segon lloc, va ser el primer moviment que es va compondre i és el més elaborat de tota l’obra. L’hoquetus, que Francon de Colònia va definir al segle XIII com “truncatio vocis” és un procediment, tal vegada una forma musical, de la polifonia medieval que es caracteritza per una mobilitat i riquesa rítmica generada per l’ús d’abundants silencis que entretallen la linea melòdica atorgant-li un caràcter saltironant. Llanas ens indica a la partitura que el seu hoquetus ha d’interpretar-se camminando ma nervoso. Per accentuar l’efecte expressiu cercat, utilitza constants canvis de compàs i un material sonor amb quarts de to, amb la finalitat de crear colors sonors molt precisos. Després d’una accelerada carrera entre els dos quartets, el movimient es clou en un ambient de misteriosa tranquilitat.

El tercer movimient es titula Lux aeterna i s’ha d’interpretar lento con anima. Presenta un polifonisme de caràcter coral, renaixentista, construït sobre blocs sonors formats per linees melòdiques de notes llargues que generen una atmosfera de certa morbidesa. El color tímbric desitjat es ressaltat en aquest moviment per mitjà de l’ús permanent de la sordina a tots els instruments. L’obra finalitza amb Contrapunto doppio organitzat sobre la contraposició de dos idees contrastades. La primera, claramente melòdica i un tant romàntica, es presentada alternativament per els dos violoncels. La segona idea, que apareix simultàniament, és un gest “ligetià” tocat legatissimo alla corda pels violins i que genera una textura vibrant. Aquestes dues idees es contraposen en el temps de forma sincrònica y diacrònica, en una mena de joc de contrapunto dialèctic.”

(extracte de les notes al programa de l’estrena signades per Víctor Pliego. Traducció al català d’Albert Llanas).

Escolta el final del primer moviment “Introduzione-Duo”:

© 2022 Albert Llanas Rich

Autor Anders Norén