Albert Llanas Rich

Albert Llanas Rich: Compositions, awards, biography and more about the catalan composer

derivations

Derivations és el resultat de dur a l’orquestra uns materials que han estat crucials en la meva música al llarg dels darrers deu anys i que si es cert que tenen un sabor cambrístic, i és així com han estat tratats preferentment – NónigaNecesidad y AzarQuintet – apareixen també en obras de més envergadura – concerts per a guitarra i flauta– i de manera més esporàdica, en l’orquestral Filosonia, dedicada al filòsof García Bacca (1991), Contexto I i De Materia (1988-1990).

La característica més destacable d’aquests materials s’aprecia immediatament en la seva audició: es tracta d’un fluxe de sons molt ràpids (a l’orquestra la velocitat d’execució serà un xic més moderada) i de gran densitat que conserven una diem-ne intervàlica circunscrita dins un àmbit molt tancat..

Destaca la forma de tratament contrapuntístic: tècniques del cànon i la fuga mentre que només cap al final de la peça la sonoritat global es fa més explícita per a després disoldre’s en el no res.

Es trobem, doncs, davant d’un treball que be podria emmarcarse dins del concert per a orquestra, en el què donada la naturalesa del material musical s’exigeix als professors un posicionamiento a mig camí entre la música de cambra i l’execució a solo.

Entre els treballs posteriors a Derivations convé destacar la Sinfonia (1993), estrenada sota la batuta de Martínez Izquierdo, el Quinteto con piano (Torroella de Montgrí, 1996) i la peça escènica Dedins, defora, monòleg amb música sobre text de Lluïsa Cunillé, estrenada al Festival d’estiu de Barcelona – Grec 97, amb direcció de Ernest Martínez Izquierdo, participació de la actriz Rosa Cadafalch i direcció escènica d’Alberto Bokos. També, Anthropos Captiu (1997), és una creació simfònic-visual sobre argument futurista i suposa una reflexió sobre la societat tecnològica. Llanas empra projeccions de ombres xineses i d’imatges d’arxiu per mitjà de monitors de televisió, dansa i una orquestra distribuïda en quatre grups que “envolten” al públic de la sala.

Pel que conec d’Albert Llanas i siguin quins siguin els recursos en joc, en la seva música sempre sura una sutil poètica de gran originalitat fruit de qui poseeix una refinada sensibilitat acústica associada a una condició innata i cultivada: la comunicació amb els demés. Todo això instal·lat dins un pensament intel·lectual que, en los darrers anys, ha rebut alguna influència de Juan David García-Bacca de qui la seva Filosofía de la Música (Anthropos, Barcelona 1990) constitueix la més excepcional contribució d’un pensador espanyol contemporàni a l’estudi i la anàlisi científic del fet musical. L’obra que avui s’estrena té, potser, el seu més significatiu antecedent a Necesidad y Azar, suggerit en el seu títol i plantejament per les reflexions de García-Bacca sobre la música electrònica.

(extracte de les notes al programa de l’estrena de l’obra signades per Enrique Franco)

Escoltar la composició:

© 2022 Albert Llanas Rich

Autor Anders Norén