Aquesta partitura te una història realment curiosa. Ja fa alguns anys la meva amiga i excel.lent cantant Dolors Aldea, en va demanar que realitzes el baix xifrat d’un nombre determinat de cançons del llibre «Gesangbuch» (BWV 439-587) de Schemelli en vistas a poder-les treballar a la seva aula de cant del Conservatori Professional de Tarragona on llavors erem professors ambdòs. Uns anys més tard vaig iniciar la composició d’una obra «a capella» per quartet vocal solista i cor, i llavors vaig pensar que podia recuperar algunes d’aquestes realitzacions de baixos de J.S.Bach efectuant una relectura. El projecte em va interessar encara que, per diversos motius, el projecte no s’arribés a materialitzar en la seva forma definitiva. L’any 1.990 vaig tenir l’oportunitat de dirigir i treballar amb el quintet de vent barcelonés Harmonia, format per joves músics als que coneixia personalment ja que havien assistit a les meves classes del conservatori, i ràpidament va sortir l’idea d’escriure una obra concertant que tinguera el quintet de vent com a protagonista recuperant l’antic projecte inacabat.
Les quatre cançons emprades són:
«Ich Halte treulich still und liebe meinen Gott»
«O Jesulein Suss, O Jesulein Mild»
«Der lieben Sonne Licht und Pracht»
«Die goldne Sonne, voll Freud und Wonne»
Aquestes s’alternen en forma quasi bé original amb les seves transformacions i en l’ordre esmentat. L’orgànic orquestral queda així: Quintet de vent, orquestra de cordes barroca i timbales. L’obra està dedicada al Quintet Harmonia.
escoltar un fragment de la composició: