Albert Llanas Rich

Albert Llanas Rich: Compositions, awards, biography and more about the catalan composer

nexus

Fruit de l’interès de l’autor pel llenguatge teatral sorgeix Nexus escrita per a actriu, piano preparat i música electroacústica que va veure la llum el Maig de 1999 a Barcelona.

Els textos van ser escrits per Lluïsa Cunillé a petició de l’autor. Es tracta de textos breus, que descriuen situacions diverses sense lligam argumental entre elles. L’espectador és qui ha de cercar el nexe emocional entre ells al llarg de la interpretació de la peça que té una durada de 15 minuts. Tanmateix, l’autor ha inclós uns fragments extrets del Candide de Voltaire que se aproximen a l’imaginari cercat.

La part electroacústica va ser elaborada a partir d’un material acústic molt simple: el so percudit d’un joc de claus, una espiral metàl·lica que, a més s’empra per a la preparació del piano, a banda de materials enregistrat sobre el propi piano.

El processament informàtic ha estat realitzat amb diversos algorismes sobre Csound, SMS i el muntatge i mescla final ha estat efectuat amb un sistema Protools.

Textos de Lluïsa Cunillé:

En aquest moment no hi sóc, si vols pots deixar el teu missatge després que soni el senyal. Gràcies.

La pedra que forada l’aigua o l’aigua que xucla la pedra.

Un desert és un bosc que ha perdut totes les ombres menys una.

(La rata persegueix l’escarabat. El gat persegueix la rata. El gos persegueix el gat. El llop persegueix el gos. El tigre persegueix el llop. L’elefant persegueix el tigre. El lleó persegueix l’elefant que cau i trepitja l’escarabat.

L’elefant persegueix el lleó. El lleó persegueix el tigre. El tigre persegueix el llop. El llop persegueix el gos. El gos persegueix el gat. El gat persegueix la rata. La rata persegueix l’elefant que cau i trepitja l’escarabat.)

Jo sóc un visitant, algú que ve de fora i que sempre està de pas, de qui es pot parlar tot fent comunicat perquè té costums estrangers, qui mai ningú arribarà a conèixer, i que enyora, i de quina manera! Tot el que deixa enrera.

Textos de Voltaire (extrets de Càndid):

No conec ciutat que no desitgi la ruïna de la ciutat veïna, ni família que no volgués exterminar a una altra família. A tot arreu els febles execren als poderosos davant dels qui s’arrosseguen, i els poderosos els tracten com a ramats dels quals es posa en venda la llana i la carn.

Un milió d’assassins organitzats recorren Europa, d’un extrem a l’altre, matant i furtant amb disciplina per guanyar-se el pa, perquè és d’allò més sabut que no hi ha ofici més honrat; i a les ciutats on sembla ser que hi viuen en pau, i a les quals hi floreixen les arts, els homes senten més enveja, angúnies i sotsobres que calamitats una ciutat assetjada. Les pèrdues i danys íntims són encara més terribles que les misèries públiques.

Creieu que sempre els homes s’han matat uns als altres com ho fan actualment? Creieu que sempre han sigut mentiders, bergants, pèrfids, ingrats, dèbils, covards, envejosos, golafres, borratxos, avars, ambiciosos, sanguinaris, calumniadors, desenfrenats, fanàtics, hipòcrites, i necis? I vos creieu que els esparvers han menjat sempre coloms quan els han trobat? Sí, sense cap mena de dubte. Doncs bé, si esparvers han tingut sempre el mateix caràcter, per què han d’haver modificat els homes el seu?

© 2022 Albert Llanas Rich

Autor Anders Norén