La idea de magma sonor aparentment desorganitzat ha estat l’element de partida intentat crear una nebulosa sonora tant en la part instrumental (saxòfon i instruments Fender) com en l’electroacústica. La diferència rau en la forma d’articular totes dues. La part instrumental prové d’un material construït a partir de notes ràpides amb una intervàlica molt capritxosa dins d’un àmbit molt tancat que passeja pels diferents registres dels saxofons sopranino, alt, baríton i contrabaix. Contràriament la part electrònica aporta respiracions àmplies obtingudes majoritàriament a partir de la manipulació d’enregistraments de el fons marí.
Escoltar -la a YouTube:
